Augmentar el coneixement científic i popular sobre la Guerra Civil espanyola a les terres de Lleida i retre homenatge al llegat del pioner del fotoperiodisme de guerra, Robert Capa, és l’objectiu dels Premis Robert Capa, una iniciativa impulsada per l’Ajuntament d’Aitona, amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i de la Diputació de Lleida, i que es va presentar ahir a l’Aula Magna de l’IEI.
L’acte va comptar amb la participació de la vicepresidenta de l’IEI, Estefania Rufach, i de la vicepresidenta de la Diputació i alcaldessa d’Aitona, Rosa Pujol.
En la seva intervenció, Estefania Rufach va mostrar la seva satisfacció per participar en aquest projecte i va felicitar Aitona per fer “un pas més en tot el seu projecte Robert Capa”. Per Rufach, aquests premis són “molt encertats i molt necessaris perquè contribueixen a donar a conèixer el gran patrimoni i la història del territori”.
Per la seva part, Rosa Pujol va explicar que la iniciativa té el seu punt de partida en la tasca que va fer el fotoperiodista de guerra Robert Capa quan, el 7 de novembre de 1938, va documentar l’ofensiva republicana a Aitona dins la Guerra Civil espanyola.
En aquest sentit, va remarcar que “l’esperit dels Premis Robert Capa és doble: construir un relat més complet de la Guerra Civil al front del Segre i reconèixer el talent dels fotògrafs i investigadors que contribueixen a preservar la nostra història”. L’objectiu és que aquesta iniciativa “es converteixi en un referent per a la memòria històrica i el fotoperiodisme, també a escala internacional”, va afegirt Pujol.
És per això que, des de l’Ajuntament d’Aitona, l’IEI i la Diputació es cerquen treballs que construeixin aquesta història i que cobreixin possibles ombres i buits en el relat global. Així, els Premis Capa pretenen visualitzar persones, documents i treballs que contribueixin en aquest aspecte, especialment pel que fa al front del Segre de la Guerra Civil.
Pel que fa al premi, s’han establert dues categories. En concret, la millor fotografia d’autor sobre les guerres presents i el millor treball de recerca sobre la Guerra Civil. Tots dos premis estan dotats amb 2.000 euros i un trofeu commemoratiu.
En el cas de la millor fotografia sobre guerres presents, el guardó reconeixerà les fotografies que reflecteixin la cruesa dels conflictes armats actuals i els seus efectes en la societat. Poden ser en color o en blanc i negre i es poden presentar un màxim de dues imatges per participant. Les obres presentades han de tenir menys de dos anys d’antiguitat i no haver estat premiades en altres concursos. La imatge guanyadora i les finalistes formaran part d’una exposició temporal que es farà a Aitona.
Pel que fa al guardó al millor treball de recerca sobre la Guerra Civil, es valorarà la rellevància i l’originalitat de la proposta, la coherència i el rigor en la metodologia dels treballs i la contribució i avenç dels estudis a la memòria històrica. Està adreçat a treballs de recerca que aportin noves perspectives sobre la Guerra Civil, amb especial atenció al front del Segre. Els treballs hauran de presentar-se impresos i en format digital, amb un màxim de 100 fulls.
Les persones interessades poden presentar els seus treballs fins al 30 de setembre de 2024 per a la categoria de fotografia i fins al 15 de setembre de 2024 per a la categoria de recerca. Els treballs es poden enviar per correu electrònic a [email protected] o en paper a l’Ajuntament d’Aitona.
Quant a la composició del jurat, el president serà el doctor en història contemporània per la UAB, Josep Maria Solé Sabater. També en formaran part el director de l’IEI, Andreu Vàzquez, i el regidor de Patrimoni de l’Ajuntament d’Aitona, Eusebi Valero.
En la primera categoria, a més, formaran part del jurat la fotoperiodista Sandra Balsells; el periodista i representant del Col·legi de Periodistes de Lleida, Francesc de Dios, i la fotògrafa de premsa Roser Vilallonga. Tots ells avaluaran les propostes i seleccionaran el guanyador i sis finalistes. En la segona categoria, a més, formaran part del jurat el professor de l’àrea d’història contemporània del Departament d’Història de la UdL, Manel López, i l’arxivera i historiadora Anna Esteve.
El termini per decidir els premiats serà el 30 d’octubre de 2024. Els premiats i finalistes seran anunciats el 7 de novembre i l’acte de lliurament se celebrarà abans del 4 de desembre.
La figura de Robert Capa a Aitona
Robert Capa, pseudònim de l’hongarès Ernö Friedmann, és reconegut com un dels pioners del fotoperiodisme de guerra. La seva capacitat per capturar la cruesa i la humanitat dels conflictes armats ha deixat una empremta inesborrable en la història contemporània. El 7 de novembre de 1938, Capa va documentar l’ofensiva republicana a Aitona durant la Guerra Civil Espanyola. Les seves fotografies no només van immortalitzar els moments de lluita i sofriment, sinó que també van oferir al món una finestra a la realitat de la guerra a Espanya.
Per tal d’homenatjar la seva figura i el seu llegat, l’Ajuntament d’Aitona i Fruiturisme han posat en marxa diverses iniciatives, com ara les Jornades Robert Capa, dedicades a posar en valor la tasca dels periodistes i fotoperiodistes, i la Ruta Robert Capa, que ressegueix les passes del conegut fotògraf en l’atac de l’exèrcit republicà a terres catalanes. Enguany, el consistori aitonenc afegeix a les propostes aquests Premis Robert Capa, centrats en el context bèl·lic, tant en el passat com en el present.
