Un estudi sobre la realitat escolar a Reus evidencia la segregació als centres

L’Ajuntament de Reus ha presentat aquest dijous l’estudi ‘L’escolaritat a Reus: avaluació de la política educativa municipal per a l’equitat’, realitzat per l’equip dels doctors Sheila González i Enric Saurí, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L’estudi tenia per objectiu fer una anàlisi sobre la realitat educativa i escolar a Reus. Una de les principals conclusions ha evidenciat una segregació escolar als centres de la ciutat, així com que la imatge social que té una determinada escola és la que influeix i determina la tria de les famílies.

En el marc d’aquest estudi, s’ha tingut en compte “la correspondència entre la població de les escoles de la ciutat i la gent que viu al municipi”, segons ha apuntat la doctora González. En aquest sentit, treballant amb el cens municipal i enquestes, s’ha conclòs que “la composició social de les escoles” provoca l’atracció o rebuig en les famílies a l’hora de ser escollides. Per això, el doctor Saurí recomana “prioritzar algunes escoles” per evitar que altres es trobin amb un excés de demanda, amb l’objectiu d’aconseguir “un equilibri”, de manera que el repartiment dels alumnes sigui el més heterogeni possible i en consonància amb la demografia de la ciutat.

Escoles de ciutat i escoles de barri

Precisament, l’estudi diferencia dos tipus d’escoles, a causa de la seva imatge social: les “escoles de barri” i les “escoles de ciutat”. Les “escoles de barri”, són aquelles que, per norma general, acullen alumnes de la zona i experimenten menys “desitjabilitat social”, com el Sant Pau o l’escola Misericòrdia, segons ha exemplificat González. En canvi, les “escoles de ciutat” -com el Pare Manyanet o La Vitxeta– són aquelles formades per un alumnat que no ha accedit per proximitat, normalment de famílies que no se senten atretes per la imatge social de les escoles de la seva zona. En aquest sentit, un 25% de les famílies reusenques trien escoles lluny de casa i un 50% trien escoles de proximitat però que no són les més properes.

Algunes famílies no repetirien en l’escola actual

Un altre dels resultats extrets és que el percentatge més gran de famílies que no repetirien en les seves escoles actuals es troba en centres en un entorn de vulnerabilitat. Un exemple serien l’escola Eduard Toda, el Mowgli, Misericòrdia o l’escola Maria Rosa Molas -arribant a un màxim d’un 30% de famílies que sí repetirien-. En canvi, les “escoles de ciutat” són les que registren percentatges més alts, com el col·legi Sant Pau que arriba fins al 90%, o la Puigcerver i la Montsant -que no baixen del 70%-.

El 3+2 no és la causa del desequilibri

Continuant en aquesta línia, però, ambdós experts han coincidit en el fet que “hi ha segregació a les escoles, però no podem dir que la causa sigui el model 3+2”. En un moment en què les escoles estan plenes, la zonificació decideix qui surt i qui es queda, ha exemplificat González, però “no és la causa del desequilibri”. En definitiva, les causes generals són la percepció social i la demografia.

“El resultat de l’estudi no ens ha arribat de nou”, ha reconegut la regidora d’Ensenyament, Dolors Sardà, respecte a la necessitat de millorar el repartiment d’alumnes a les escoles. “El 3+2 és bo perquè ens ho han dit els pares”, ha apuntat Sardà, tot i que també ha detallat que, a vegades, propicia aquestes situacions en què algunes escoles registren una gran demanda i altres no tant. Tot i això, la regidora ha assegurat que estaven “convençuts” que ho estaven “fent bé”, en referència a la contrarietat del PSC a aquest model. Sardà ha explicat, finalment, que s’ha creat una comissió de treball i el Consell Municipal Escolar en farà un seguiment d’aquest estudi.