La incògnita de la detenció de Puigdemont “segresta” el debat d’investidura

El Parlament arriba al debat d’investidura de Salvador Illa amb la incertesa per una possible detenció de Carles Puigdemont en el seu retorn de l’exili, un escenari que alteraria l’ordre previst a la cambra catalana. A les 10 h està convocat el ple, i una hora abans, a les 9 h, està prevista l’aparició de l’expresident i diputat de Junts en un acte de “rebuda institucional” al passeig de Lluís Companys de Barcelona.

En el cas que la sessió se celebrés, el candidat podria ser investit aquest mateix dijous a la tarda, substanciant el debat en un sol dia. En canvi, una eventual privació de llibertat de Puigdemont, faria que el president Josep Rull suspengués la sessió, com s’han mostrat favorables diversos grups com Junts o els Comuns.

Si el ple s’acaba celebrant, segons fonts parlamentàries, la previsió és que el debat duri entre 7 i 8 hores. Arrencaria amb la intervenció inicial del candidat a la presidència —sense límit de temps—, que se substanciaria al matí. A la tarda vindrien les rèpliques de tots els grups parlamentaris, i altre cop la rèplica del candidat.

Si el candidat decidís respondre un per un a cada grup parlamentari, però, la durada de ple podria allargar-se molt més perquè s’obriria una nova ronda de torns on cada grup tindria el mateix temps que Illa i sí que podria caldre fer-lo en dos dies. Aquesta seria, però, una decisió del mateix Illa. En finalitzar el debat, tindria lloc la primera votació, on és necessària majoria absoluta. Amb els escons del PSC, ERC i els Comuns, Illa disposa dels 68 dels 135 diputats necessaris per a ser investit en primera volta.

En canvi, si Puigdemont fos detingut abans de la seva arribada al Parlament, Josep Rull podria arribar a suspendre el debat d’investidura si aquest no ha començat. Podria fer-ho fixant una nova data o sense fixar-la. L’únic límit temporal són els dos mesos del compte enrere per a la investidura, un termini que expira el pròxim 26 d’agost. No obstant això, dos grups podrien forçar la convocatòria d’una Diputació Permanent o Junta de Portaveus per a reagendar-lo.

Últimes investidures marcades per la justícia

Des del restabliment de la Generalitat amb la fi del franquisme, el Parlament ha celebrat 13 debats d’investidura exitosos, els que van escollir Jordi Pujol (1980, 1984, 1988, 1992, 1995, 1999), Pasqual Maragall (2003), José Montilla (2006), Artur Mas (2010, 2012), Carles Puigdemont (2016), Quim Torra (2018) i Pere Aragonès (2021). En 9 van ser investits en primera votació per majoria absoluta, i en 4 en segona volta per majoria simple. Només en dos casos va ser tombat el candidat: Artur Mas el 2015 i Pere Aragonès en el primer intent el 2021.

No obstant això, des del pas al costat d’Artur Mas el 2016 en favor de Carles Puigdemont, les investidures han estat marcades per la inestabilitat i posteriorment també per l’acció judicial. El 2018, ja a l’exili, es va ajornar el debat de Carles Puigdemont, i no va arribar a celebrar-se. El mateix va passar amb la proposta de Jordi Sànchez, que es trobava a la presó. En canvi, en el cas de Jordi Turull, es va arribar a celebrar una primera votació, on no va aconseguir majoria absoluta, i es va acabar suspenent perquè va ingressar en presó provisional abans de la segona volta.