Eloi Alcaide: “Omplir a vessar places de Vila-seca és motiu d’orgull i font de motivació”

President del Ball de Diables de Vila-seca

Eloi Alcaide (President) a la Trobada Nacional de Balls de Diables - Cervera 2019. Foto: Cedida.

La passada tardor es va renovar la Junta Directiva de l’entitat i vas passar a ser-ne el president. Com han estat els primers mesos?
Formo part de la Junta des del 2011 i hi he tingut responsabilitats molt diverses. Anys enrere érem un nombre molt més reduït de persones que la conformàvem i, al llarg dels anys, s’ha anat incrementant fins a les 10 persones que som actualment (des de 2018). Així que, en certa forma, ara faig menys feina que la que feia abans i estic una mica més tranquil.

A banda, el paper de la Vicepresidència que hem incorporat enguany i que ocupa la Laura Redón, ens permet treballar com un binomi al capdavant de tot i ser més àgils i representatius. Aquests primers mesos han estat molt intensos -com totes les tardors!- per a tota la Junta, amb la preparació de la Festa Major, el manteniment dels vestits, el Sopar de Gala del 30è Aniversari, etc. Personalment ho visc amb la il·lusió que, poc a poc, els relleus generacionals es van gestant i, amb ells, la consolidació del Ball de Diables de cara a la propera dècada.

Quins són els eixos de treball principals que té aquesta nova junta?
Els vam marcar molt clarament en l’Assemblea General quan vam presentar la Candidatura i són, en definitiva, les línies de treball que veníem executant els darrers anys. Ho podríem resumir en: Eix Social, Eix Comunicatiu i Eix Històric-Contextual. L’Eix Social és, i ha estat els darrers anys, el principal àmbit a treballar. Incrementar l’activitat ordinària, incrementar l’activitat lúdica, treballar el major coneixement de la gent o el simple concepte de “Colla” en tot moment; ens ha permès un increment constant i destacat de la massa social. És un peix que es mossega la cua, perquè quan assoleixes això, et pots permetre reptes més grans i tornes a començar.

Pel que fa a l’Eix Comunicatiu és clau: si incrementes l’activitat però no l’expliques a la gent, no creixes. Cal construir storytelling del dia a dia i de l’activitat extraordinària. Això ens fa més atractius externament, de cara a noves incorporacions i a l’estima que rebem del públic general; però també per a la resta de balls de diables i d’agents de l’àmbit de la cultura popular del foc. Per últim, potenciem cada vegada més l’Eix Històric-Contextual, per tal que cada decisió que prenem sigui estudiada i coherent. Cal construir marca pròpia per tal de poder generar el discurs que després difonem. En aquest sentit, la creació de la Comissió de Model i Història és una novetat que ens està permetent estudiar a fons les arrels del Ball de Diables.

En la mateixa assemblea del canvi de directiva també es van modificar els estatuts. Amb quin objectiu es va fer?
Es va retocar algun aspecte menor de funcionament intern, però el gran canvi va ser la incorporació de l’Article 4 (Significat i Model). Aquest article, en la línia estratègica que abans comentava, defineix què és el Ball de Diables de Vila-seca: quin model segueix, quins elements ha de tenir i quins no pot tenir, com és el seu acompanyament musical, quina és la seva vestimenta o quin rol ha de jugar el ball parlat. No s’hi va incorporar res que no fem ja a dia d’avui. L’objectiu era, fonamentalment, buscar el consens del conjunt de socis i sòcies per tal de “blindar” el que som i el que volem ser.

La cultura popular del foc s’ha estès arreu dels Països Catalans i no sempre ho ha fet amb coherència. Existeixen gairebé 1000 grups o colles de foc, però considerem que només un nombre reduït són balls de diables (normalment adjectivats com a Tradicionals). És fonamental preservar aquesta tradició i creiem que el consens que buscàvem el vam obtenir d’una forma claríssima.

El Ball de Diables de Vila-seca té un model penedesenc. En què es diferencia del model tradicional del Camp de Tarragona?
El model penedesenc (jo soc més partidari d’anomenar-lo Model Militar) té una estructura teatral militaritzada. Consta de figures principals (Llucifer i Diablessa) i els diables -o borrons- vesteixen tots igual, o gairebé, ja que estan tots a un mateix nivell jeràrquic. Hi trobem, també, les figures dels àngels (gairebé sempre Sant Miquel) representant el Bé. Aquesta confrontació del Bé amb el Mal, es materialitza en el ball parlat, que sempre és present en aquest model i que, en el cas de Vila-seca, s’anomena Ball de Sant Miquel i Diables.

En el cas del Model Camp (que soc més partidari d’anomenar-lo Model de Participació Individual) no existeixen les figures principals ni es representa el ball parlat. És un model amb un origen posterior, que segurament no neix a les processons de Corpus del s.XV, sinó més endavant. En aquest model els diables es cusen el seu propi vestit (no són pintats) i duen la pirotècnia en un sarró, que anomenem civader. Generalment participen en l’acompanyament de processons o mares de déu, i no tenen un nombre fix de participants. El millor exemple de conservació actual d’aquest model serien els Balls de Diables de Reus i d’Alforja.

L’entitat té salut a nivell econòmic?
Dos dels objectius fundacionals del Ball de Diables eren la viabilitat econòmica i l’autonomia econòmica. Amb el pas dels anys això s’ha anat fent més difícil; primer, per l’increment dels costos de matèria prima i, després, per la incorporació de noves despeses. Hem de ser conscients que a dia d’avui, només en despeses de matèria prima, assegurances i material, una entitat com el Ball de Diables de Vila-seca té una despesa de desenes de milers d’euros. Aquest increment de despesa no sempre ha anat de la mà d’un increment dels preus de contractació i, no podem oblidar, també s’han incrementat les despeses vinculades a activitat interna. Tot plegat ens ha portat, en els darrers anys, a una situació complexa.

Actualment, la viabilitat econòmica se sosté en la capacitat de l’entitat per generar fonts d’ingressos alternatives al que es cobra per actuar (patrocinis privats, venda de marxandatge, gestió de barres, quotes de soci, etc.). I això és un gran risc. L’activitat ordinària s’hauria de cobrir amb ingressos ordinaris. No pot ser que una actuació ens costi 2000€ en matèria prima i que n’ingressem 1800. És fonamental que les administracions creguin que som una inversió (en cohesió social, en diversitat cultural, en integració, etc.) i no una despesa o una càrrega econòmica. Sinó, caldrà reduir l’activitat.

I a nivell social i de participació?
Amb millor salut que mai. Sabem, perquè ho hem viscut, el que és patir socialment. I ara podem dir que collim els fruits de la feina ben feta. Agrupem unes 200 persones, amb una major transversalitat pel que fa a l’edat (gràcies a la incorporació del Ball Infantil) però sense perdre la vinculació d’aquelles persones que ja no formen part del dia a dia de la Colla (gràcies a activitats com els Correfocs dels Històrics). I la participació, quan tens un bon coixí social i una activitat suficient, sempre és bona. En aquest sentit, vull donar les gràcies a tothom qui fa possible que siguem el que som a dia d’avui.

Ens trobem enmig de la Festa Major d’Hivern, que és la festivitat amb més participació del Ball de Diables.
Així és, malgrat que no sempre és fàcil. La “temporada de foc” sol ser a l’estiu i, en aquest sentit, som una de les excepcions més destacables. El fet que en l’època de Xavi Colomina al capdavant de l’entitat (pels volts del 20è Aniversari) s’apostés per la creació de la Nit del Foc i, ja amb Jordi Saltó, s’incorporés el Ball de Sant Miquel; ha propiciat clarament que la Festa Major de Sant Antoni sigui el plat fort de la temporada del BDV. En els darrers anys la Nit del Foc ha incorporat el Correfoc Petit; i la Carretillada ha passat a ser un acte propi i consolidat dins la Festa Major.

A més, la qualitat i renom dels balls de diables participants a la Nit del Foc ha anat clarament en augment i ens hem posicionat -i ho seguim fent- com una de les actuacions més rellevants del món del foc. I això no seria possible sense una massa social més que consolidada: en un dia com la Nit del Foc, actualment participen al voltant de 140 persones de l’entitat en la organització. Però segur que no seria possible si no sentíssim l’escalf que sentim en dies com aquell. Omplir a vessar places de Vila-seca és, i ha de ser, motiu d’orgull i font de motivació.

Quanta preparació hi ha darrere d’aquestes actuacions?
Molta. Sembla que gestionar un ball de diables no requereixi gaire feina. La realitat és ben diferent. Amb el pas dels anys i, sobretot a partir de la Llei del Foc (2011), els tràmits burocràtics han anat en augment exponencialment. També la feina que ens hem autoimposat per tal d’oferir millors actuacions (a nivell pirotècnic, a nivell teatral, a nivell d’entreteniment, etc.).

Ara, som més gent treballant i, encara i així, tenim molta més feina. Comencem a preparar la Festa Major d’Hivern tant bon punt passa la d’Estiu. La quantitat d’hores de dedicació que hi ha al darrere són ben poc visibles i imaginables.

Per acabar, quines actuacions teniu previstes per aquest 2020?
Els anys 2020 í 2021 han de ser anys de consolidació. Venim d’un 2018 amb estrena de vestits i tabals nous i amb la incorporació del Ball Infantil; i d’un 2019 amb la celebració del 30è Aniversari, i tots els actes que això implica. A Vila-seca, les actuacions seran les habituals: Nit del Foc, Carretillada, Correfoc Petit a l’estiu, Correfoc a La Pineda, Seguici Tradicional, etc.

Lluny de casa, podem dir que durem el nom de Vila-seca, segur, a Badalona, Banyoles, Sant Quintí de Mediona, Montblanc, Tarragona, Esplugues del Llobregat, Sant Pere de Ribes i més pobles i ciutats. Ho anirem explicant.