El TSJC farà retirar una antena de telefonia mòbil a Calders

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tombat una modificació del planejament urbanístic de Calders (Moianès) que va fer possible instal·lar una antena de telefonia mòbil a la urbanització de La Guàrdia. El litigi entre els veïns i el consistori, que fa més de 20 anys que dura, ara ha virat cap als veïns que han vist com el jutge els dona la raó i els reconeix que s’ha de desmuntar l’antena. L’alcalde, Eduard Sànchez, ha defensat la ubicació actual, dins la zona de serveis prevista en el planejament municipal, emparant-se en la llei del 2014 que considera la tele-fonia mòbil un bé bàsic, com l’aigua o la llum. El consistori ha dit que recorrerà la sentència al Suprem perquè l’alternativa és “quedar-se sense cobertura”.

La sentència que ha emès el TSJC no és ferma i, per tant, el futur de l’antena de telefonia mòbil encara és incert, a l’espera que el consistori presenti un recurs al Suprem. Segons l’alcalde, Eduard Sànchez, no hi ha cap altra solució, “ni tècnica ni social”. Els altres llocs on es podria ubicar l’antena que s’han estudiat no són viables, ha apuntat Sànchez, i traslladar la instal·lació a un altre punt del municipi podria generar el mateix rebuig veïnal. Calders és un poble carener de poc més de 1.000 habitants i per la seva orografia, les antenes de telefonia s’haurien de col·locar en els punts més alts, per poder arribar a tothom.

El consistori defensa la ubicació actual, ja que es tracta del punt que el planejament municipal reserva pels diferents tipus de serveis bàsics. De fet, el punt que al·lega el consistori per argumentar la idoneïtat del lloc on instal·lar l’antena es va introduir amb posterioritat emparant-se en una llei del 2014 que regulava els serveis tècnics de telecomunicacions als municipis. La modificació va ser aprovada també per la comissió d’urbanisme de la Catalunya Central. El recurs que van presentar els veïns contra aquesta modificació i que després el jutge els ha acabat donant la raó alertava que tenia per objectiu legalitzar “una infracció urbanística manifesta i greu”.

De fet, en un procés legal anterior, el mateix jutge havia ordenat l’enderroc de l’antena que hi havia a tocar del punt on és ara i que, posteriorment, amb el canvi de la llei que obligava a l’administració a facilitar la instal·lació de la telefonia mòbil, s’havia col·locat en el lloc actual. Les anades i vingudes judicials per l’antena entre el consistori, els veïns i la propietària de la instal·lació han sigut diverses. Fins i tot l’any 2010, l’alcalde d’aquell moment, fent cas als veïns va instar la propietat a cessar l’activitat de l’antena. La propietat hi va accedir, però llavors les queixes dels veïns van posar de manifest la manca de cobertura, i la decisió es va acabar revertint.

“Jo entenc que fa 20 anys hi hagués temor per la radiació radioelèctrica”, ha dit el batlle. “Però a dia d’avui això no té sentit perquè tenim aparells dins a casa, com el mòbil o la wifi que produeixen moltes més emissions”, ha explicat.

Ara caldrà veure com s’acaba resolent el recurs que presentarà el consistori i si el jutge l’admetrà a tràmit o caldrà desmuntar l’antena. “Per mi l’alternativa és no tenir cobertura, o no tenir-ne de qualitat”, ha assenyalat Sànchez. La propietària actual de la instal·lació és Orange i també s’ofereix cobertura amb Vodafone, mentre que la cobertura de Movistar arriba de manera residual des d’un repetidor situat fora del poble.