Aquests són els resultats de l’Observatori de la Qualitat de l’Aire de 2024

L’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona ha presentat la seva setena edició amb diverses dades sobre aquest camp. Es tracta d’una iniciativa impulsada per Repsol, amb el suport de l’AEQT, la coordinació de l’Institut Cerdà i la direcció científica de la URV. Aquesta avalua la presència de 60 compostos orgànics volàtils a la vegueria i ja acumula més de cent mil dades que permeten fer una comparativa al llarg dels anys i millorar processos dins la indústria. “Les dades ens permet fer una millora contínua. Per exemple, ens ajuda a identificar punts concrets que després repercuteixen en aquesta millora de la indústria“, afirma Ignasi Cañagueral, president de l’AEQT, que també assenyala que és una eina de “transparència”.

On i com es mesuren?

L’Observatori compta actualment amb 19 entitats i institucions adherides i té la intenció de visualitzar les localitzacions on es produeixen els valors mitjans més elevats per intensificar-hi el monitoratge i explorar millores. L’estudi presta especial atenció als compostos que es fabriquen a les instal·lacions del Camp de Tarragona, com per exemple el benzè, l’1.3 butadiè, l’1,2 dicloroetà, l’etilbenzè o l’acetat de metil, entre d’altres. De tots els compostos, però, només el benzè compta amb una normativa pel control.

Des de 2019, el seu abast són més d’una vintena de punts i 12 mostrejos mensuals de 14 dies. Concretament, es mesuren 18 punts de mostreig d’11 municipis del Camp de Tarragona (el Morell, la Pobla de Mafumet, Constantí, Puigdelfí, Tarragona, Reus, Vilallonga, Alcover, Valls, Vila-seca i la Canonja). Es tracta de les localitats adjacents a la indústria química i les capitals de comarca. A més, hi ha 4 punts més de referència per valorar comparacions. Barcelona, Lleida, Girona i Prades. Aquesta última per tenir-la com a exemple de localitat amb poca activitat contaminant.

El benzè, per sota

De tots els compostos, el benzè és l’únic que disposa de normativa, que el fixa en un màxim de 5 µg/m³. En aquest indicador, totes les poblacions tenen uns resultats “notòriament inferiors” als màxims permesos. Tot i estar molt per sota, alguns municipis tenen números més alts que la resta per la “proximitat” a les plantes, com Constantí amb 1,25 micrograms o algunes puntes als mesos de gener, juny o novembre a la Pineda (1,04) o la Laboral (1,23).

Les dades del benzè es complementen amb la informació dels equips en línia que té la Generalitat instal·lada a les cabines de Constantí i Puigdelfí, els quals confirmen la fiabilitat de les dades de l’Observatori.

Els “incidents puntuals” incrementen l’1,3-Butadiè

Un altre dels compostos analitzats és l’1,3 Butadiè, que no té cap normativa establerta, però s’utilitza la referència de 2 micrograms màxims. Aquesta l’ha agafat l’Observatori inspirant-se en la recomanació més exigent que existeix a Ontario, Canadà.

Segons l’estudi, el 2024 va ser la primera vegada en els últims set anys que aquest compost es troba per sobre del valor de referència en un dels 18 punts de mostreig del Camp de Tarragona. Concretament, ha estat al Morell, on ha arribat als 2,7 micrograms per metre cúbic, gairebé el doble respecte els 1,43 del 2023 per “incidències puntuals”, segons els responsables de l’estudi. A banda d’això, l’1-3 butadiè s’ha mantingut o ha baixat en la majoria de les poblacions excepte el Morell, Constantí (fregant el llindar amb 1,96), Alcover, la Pobla de Mafumet, el Serrallo i Tarragona. Unes dades que el sector avisa que ja està estudiant per establir canvis.

El director científic de l’informe i catedràtic de Química Analítica de la URV, Francesc Borrull, ha atribuït aquests valors punta a “incidències puntuals en plantes” a Constantí i el Morell. Segons ha precisat, la influència del règim de vents i la seva direcció en aquesta zona explicaria que les puntes registrades no coincideixin en aquests dos casos. “Si durant el mostreig han bufat vents de nord, la incidència ha estat per a Constantí. Si han tingut un altre origen pot ser cap a la part del Morell”, ha resumit.

Introduir millores

Les empreses químiques asseguren que disposar d’aquesta informació a temps real els permet determinar les pràctiques que poden generar aquests nivells i introduir millores que evitin l’alça d’aquests valors. De moment, però, segons els autors de l’estudi, el comportament d’aquestes puntes ha estat similar al de 2023. Sobre les més de 13.000 dades del Morell, s’ha repetit la xifra d’un 7% de puntes per sobre dels 2 micrograms per metre cúbic. Dins d’aquest gruix, almenys mitja dotzena de puntes van arribar als 200 micrograms per metre cúbic entre els mesos de setembre i octubre.

Malgrat que s’estudien 14 dies en cada mostreig mensual, el 2025 aniran fins als 28 dies en les quatre poblacions amb més incidències. D’aquesta manera, creuen que tindran un “informe més global” que permetrà ser precís a l’hora de determinar els canvis.