El Teatre del Casal de Vilafranca commemora el seu centenari

23 accions retran homenatge durant un any a l'edifici del reconegut arquitecte Andreu Audet

Pati de butaques del Teatre Casal de Vilafranca. ACN

El Teatre del Casal de Vilafranca, inaugurat el 1921 a partir del projecte d’Andreu Audet i l’impuls de la Societat La Principal, celebrarà un segle de vida els propers dotze mesos amb fins a 23 accions commemoratives. La primera, el 24 de juliol, serà l’acte ‘Un casal de fusta centenari’, inspirat en la història i llegat de l’edifici, i creat per Valeri Laguna i Manel Güell amb l’actor, músic i clown vilafranquí Fulgenci Mestres.

Un documental, una exposició, un llibre, xerrades, espectacles i un projecte amb alumnes de primària del municipi són altres propostes de la commemoració, que transcorrerà paral·lela a la programació artística del teatre. Al llarg de 2022 també es presentarà l’avantprojecte de remodelació de l’equipament.

La història del Teatre del Casal de Vilafranca està lligada indirectament a la del Paral·lel barceloní. El seu arquitecte, Andreu Audet, va ser també artífex de cinc teatres de la capital catalana avui desapareguts o remodelats: l’Apolo (1901) el Saló Arnau (1903), l’Onofri-Condal (1903), antecedent del Condal, el Pavelló Soriano (1900), avui Teatre Victòria, i el Teatre Gayarre (1908).

A l’estiu del 1921 construiria al cor del Penedès el Teatre del Casal, un teatre a la italiana, amb estructura de fusta vista i parets d’obra, de grans dimensions i per a 2.500 persones, en la qual aplicaria el mateix model que havia implantat al Paral·lel.

Va obrir les seves portes el 24 de juliol de 1921, amb la representació de l’òpera Aida, i cent anys després es conserva intacte, tant en l’esperit com en la forma, tal com el van desitjar els socis fundadors i com el va projectar el seu arquitecte. És possible que sigui l’únic cas a Catalunya.

Commemoració del centenari

El programa de commemoració del centenari del Teatre del Casal incorpora les arts visuals, amb dues accions a les parets del seu vestíbul exterior encarregades a Mireia Camacho i Toni Ortiz i basades en la tècnica de l’anamorfosi. També l’audiovisual, amb una peça documental sobre la història del teatre, i la recerca i recuperació de la memòria, amb un llibre de Joan Solé Bordes sobre la generació que va aixecar el teatre i la Vilafranca del 1920 i amb una exposició a la Capella de Sant Joan de Toni Galitó, que recollirà testimonials amb records vinculats a espais del teatre.

Un cicle de xerrades al voltant dels processos de creació, producció i exhibició, un seguit d’espectacles i un projecte amb nois i noies de primària de les escoles de Vilafranca al voltant de la potència transformadora de la narrativa teatral completen el mosaic d’accions dissenyat per a la commemoració d’aquest espai emblemàtic. Al llarg de 2022 també es presentarà l’avantprojecte de remodelació de l’equipament.