El Parc de les Arts, projecte fallit de la Paeria

El projecte d’un parc en el solar de Joc de la Bola s’incloïa en el Pla Parcial de 1987 i ha patit moltes modificacions. Finalment, trenta anys després el parc veia la llum: el 2015 l’Ajuntament i la Fundació Sorigué signaven un conveni de col·laboració per a la creació d’un Parc de les Arts, centrat en un jardí d’escultures a l’aire lliure sobre 17.000 m2. Es creà una Comissió de treball i diuen que durant aquest temps Sorigué es desvinculà del projecte. Resta pendent conèixer els perquè d’aquest conveni i comissió de treball.

I és que donat l’alt cost del parc ideat, 1.700.000€, es decideix que per tirar-lo endavant cal fer concessió a 50 anys de terreny públic sobre una tercera part del solar per a construir-hi un equipament de titularitat i gestió privada. Privatitzar una tercera part d’aquest espai públic, una constant en aquest equip de govern. Això és el que es va aprovar en el darrer ple. El projecte també va caure com una gerra d’aigua freda sobre els veïns i veïnes, que van reaccionar amb rapidesa organitzat-se sota la Plataforma “Fem el Parc entre Tots!” per tal de parar aquest projecte i defensar al cent per cent l’ús públic del terreny.

Al grup municipal la Crida-CUP els preocupa una nova privatització de l’espai públic de 6000m2 que hauria de destinar-se a parc. Es privatitza ja que, tal i com es va dir al seu dia per part de la Paeria: “Considerant que per desenvolupar el projecte caldrà efectuar una inversió molt important es proposa buscar un projecte complementari que actuï com a motor i que possibiliti la inversió necessària per materialitzar el Parc de les Arts i, en aquest sentit, es proposa establir una ordenació dels espais de manera que es permeti la incorporació d’un ús d’equipament privat com a complement de l’actuació”. Privatitzen per poder materialitzar el conveni de col·laboració per a la creació d’un Parc de les Arts a la ciutat signat el 2015 entre l’Ajuntament de Lleida i la Fundació Sorigué.

La CUP assegura que els indigna quan el govern municipal engega projectes magnànims com aquest, actuant amb opacitat, amb secretisme, amb desconsideració caps als veïns i veïnes, però tampoc se senten sorpresos, afirmen. Coneixen la praxis de construir espais públics de caire cultural només a canvi de la renúncia de solars. Per començar, la Llotja, un edifici que ultrapassa les possibilitats de manteniment i gestió del govern municipal, s’alçà a canvi de concessió d’espai, i privatitzant-ne la gestió amb nefastos resultats com en els darrers mesos ha sortit a la llum.

El projecte del Parc de les Arts és una operació urbanística de les mateixes característiques que el de la Llotja. Hi ha altres operacions similars: l’Ekke on es va perdre el complex esportiu del Camp d’Esports, símbol de la modernitat dels anys trenta, i que avui és 100% privat.

Iniciatives titàniques com el Magical, un espai inaccessible sense impacte sobre la indústria. Altres exemples de projectes no finalitzats, com l’Arboretum, i d’altres que no han sortit a la llum, com el Parc dels Barrufets. Grans projectes, grans fracassos, molts d’ells, que ni a canvi de terreny públic funcionen. Nul·la política cultural, inexistència de planificació, incapacitat de gestió, enormes i belles façanes que estan buides per dins.

La Crida-CUP assegura que la inversió en la cultura i l’oci no es crea amb grans continents, sinó amb inversió i foment de grans continguts. La barrera que separa els projectes del govern i el diàleg amb la ciutadania impedeixen que hi hagi espais on desenvolupar-los. Des de la Crida-CUP aposten per la implicació i participació veïnal com a eixos vertebradors de la política municipal. Amb una inversió pública que faci empènyer projectes viables econòmicament i funcionalment.

Espais realistes, pròxims, que generin gaudi, coneixement i llocs de treball dignes, sense renunciar ni a un sol tros de terreny municipal. Per això, la aposta de la CUP per aquest projecte és la d’un parc públic que solucioni l’estat actual de l’espai, però que resulti viable econòmicament sense necessitat de recaure en aquest mal vici del govern municipal de sobredimensionar projectes a canvi de privatitzacions constants. Un projecte que escolti les necessitats veïnals, i que obri mires cap a aquesta necessària relació entre planificació urbana, social i cultural que defensen.