Veïns de Vilanova denuncien “l’abandonament total” de la històrica Masia Solicrup

Ara, bona part dels veïns de l’entorn s’han proposat aconseguir la recuperació d’aquest espai. “No pot ser que siguin elements protegits com bens locals i nacionals, i que estiguin així d’abandonats”, denuncia a l’ACN el portaveu veïnal Albert Soler. Al seu costat, l’activista cultural i arquitecte Pere Marsè recorda que la Masia Solicrup és una de les més antigues de Vilanova, amb documents que la daten del 1281.

Marsè detalla que, segles enrere, la finca va passar a mans de la família Marquet, mentre que el 1644 la va adquirir l’orde militar dels Mercedaris. Aquests van construir la torre de defensa “que els permetia tenir una vigilància perfecte dels vaixells que entraven i sortien de la badia de Vilanova”, apunta. Posteriorment, l’espai va ser propietat d’Antoni de Samà i Urgellés, marquès de Samà, que a finals del segle XIX va acollir un temps el polític i escriptor Víctor Balaguer.

Els veïns recorden que fa prop de 15 anys l’Ajuntament va assumir tota la finca. “Són els pitjors anys de la seva història, especialment de la torre. No han fet absolutament res per conservar-ho”, critica Marsè, que ho atribueix a un “desinterès polític”. “L’Ajuntament de Vilanova no té com a prioritat la conservació del seu patrimoni”, assegura, mentre reclama un canvi de tarannà per evitar la degradació d’edificis com el Solicrup.

Entre els veïns, Albert Soler relata que s’han adreçat a la Generalitat per exigir la conservació de la masia i la torre. Soler assegura que els responsables de Patrimoni Arquitectònic i Cultural “es van posar les mans al cap” en veure l’estat de tota la finca. Fonts del Departament de Cultura han confirmat a l’ACN que, arran de la queixa veïnal, van requerir formalment a l’Ajuntament que actués per frenar el deteriorament de la masia i la torre, sota avís de sanció.

Davant l’advertiment, el consistori diu ara que té previst intervenir “els propers mesos” per millorar la impermeabilització de l’edifici, mentre estudia desplegar diverses mesures que permetin aturar l’estat de degradació. Fonts municipals recalquen que les inspeccions fetes a la zona garanteixen que no hi ha risc d’enfonsament.

Pel que fa al parc que envolta la masia, l’Ajuntament afirma que el servei municipal de jardineria farà “intervenció d’urgència” per revertir l’abandonament de l’espai. El consistori assegura que la intenció és obrir tot el parc, però avisa que caldrà una “inversió important” per arranjar tot l’espai i reparar els desperfectes, fet que pot condicionar-ho. Les mateixes fonts consultades també assenyalen que l’abandonament de la jardineria durant els darrers anys ha estat fet expressament, com a mesura per foragitar els vàndals.

Els veïns, però, lamenten que s’ha aconseguit l’efecte contrari. “Constantment es veuen nois joves enfilats a la masia, amb el risc que això comporta per a ells i per a l’edifici”, expliquen. Per evitar el vandalisme i poder posar en valor la Masia Solicrup, el veïnat no tant sols demana conservar l’espai si no també convertir-lo en equipaments per al barri. “Som en un sector de la ciutat que el centralisme vilanoví mai ha tingut en compte perquè estem a tocar de les Roquetes de Sant Pere de Ribes”, critica Marsè, que reclama obrir-hi un centre cívic.

Si es recuperés la masia, els veïns auguren que milloraria la convivència al barri, “on ara tothom només fa vida portes endins de les seves comunitats”. Tot i que la centenària finca està situada en un extrem de la ciutat, Albert Soler considera que la seva recuperació “hauria de ser una preocupació per a tots els veïns de Vilanova, perquè és patrimoni de tots”. “Si no conservem finques d’aquest valor, què farem amb la resta de la ciutat?”, es pregunta.

Per posar fil a l’agulla, el veïnat ja ha presentat un projecte als pressupostos participatius de l’Ajuntament. Plantegen crear un museu i aula ambiental dins la masia, i habilitar l’exterior amb horts urbans, educatius i terapèutics, a banda de mantenir una zona enjardinada per al passeig. La proposta aspira a una partida d’un màxim de 100.000 euros.

Pressupostos participatius a banda, l’Ajuntament ja avança que fer una reforma integral de la masia i la torre per reobrir-les suposaria una inversió que ara per ara no pot assumir. Ho justifica per la complexitat de l’obra –cal preservar diversos elements de la finca per la seva protecció patrimonial com a BCIN i BCIL- així com per la situació financera del consistori, “agreujat per la pandèmia”.