Una iniciativa ciutadana vol recuperar el desaparegut bosc de Can Feu a Sabadell

El bosc es va plantar a finals del segle XVII amb l’objectiu de generar fusta que servís per construir vaixells de guerra. Quant es va passar a utilitzar metalls, un segle més tard, es va deixar d’explotar aquest espai, que va créixer fins arribar a les 60 hectàrees de pins, roures i alzines: “El travessaven els torrents de Can Feu i Can Gambús, i al nord hi havia dos esplanades on s’hi feien els actes culturals més importants de l’època com ara ballades de sardanes, teatre o concerts, el pla de l’Amor i el pla de la Font”, explica González.

Propietat del noble Josep Nicolau d’Olzina, va cedir-lo a la ciutat de manera desinteressada, i aquest en va fer un ús recreatiu. Amb la seva mort, al 1924, els terrenys els va heretar el seu nebot, Guillem de Pallejà Ferrer-Vidal, que va intentar-los vendre a l’Ajuntament per un milió de pessetes (6.000 euros), xifra que el consistori de l’època no podia assumir.

Als anys 30 del segle passat es va vendre una part, on s’hi va fer un projecte inicial per a fer-hi cases, de la qual en queda una mostra al barri de Merinals, i amb l’esclat de la Guerra Civil els veïns de la ciutat van talar arbres per poder-se escalfar. Ara, de tota aquella massa forestal, en queda un petit reducte a tocar de l’entorn de la Torre d’en Feu, coneguda popularment com el castell de Can Feu, on els torrents s’han canalitzat, un antic pont de 1880 resta enterrat i alguns dels arbres originals encara donen ombra a l’espai de l’antic pas d’aigua.

Per aquest motiu, l’associació ha traslladat una proposta, que ja es va dibuixar davant del concurs per urbanitzar l’espai resultant del soterrament de les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) al seu pas pels barris de Gràcia i Can Feu. “Plantegem recuperar l’espai natural del castell entre la línia del tren i l’avinguda d’Arrahona, amb la perimetria original, un dels torrents, els camins interiors del bosc i el pont que va quedar soterrat”, assenyala Gonzàlez.

A més, el col·lectiu conserva plançons d’arbres que han crescut en testos a casa dels membres de l’associació, i que han sorgit de llavors d’exemplars del bosc original. “Voldríem fer una gran festa ciutadana per plantar-los de nou al lloc que els pertoca ser-hi”, desitja el seu president.

Projecte d’urbanització pendent

L’Ajuntament, pel seu cantó, no veu malament la proposta de l’entitat, si bé es remet al procés d’urbanització de l’espai que ha sorgit al barri amb el soterrament de les vies del tren. El passat mes de juny, la Junta de Govern Local va aprovar posar en marxa un concurs de projectes urbanístics per definir l’espai, amb un pressupost de 129.779,76 euros.

Aquest projecte, però, només afectaria una part de l’espai que l’associació vol recuperar com a bosc. En aquest entorn, proposen, a més, crear un espai que cobrís l’ús recreatiu que dècades enrere van tenir les dues esplanades, i que s’ubicaria en una zona on ara hi ha camps.

A banda, l’Ajuntament ha plantejat un projecte per reformar l’edifici del castell per a ubicar-hi un centre de formació en activitats vinculades al medi ambient. El projecte, que el consistori estima que superarà els 8 milions d’euros d’inversió, es presentarà per optar als fons Next Generation de la Unió Europea.

L’entitat, però, considera que caldria potenciar la dignificació de l’edifici i del seu entorn, centrant l’activitat que s’hi dugui a terme en la interpretació històrica del castell.