Els pagesos sobre la sequera: “Ara sí que patirem”

Des que el passat mes de novembre el Govern va declarar l’estat de preemergència al sistema Ter-Llobregat, els pagesos del Baix Llobregat, tot i rebre menys aigua, han pogut tirar endavant els seus cultius amb l’aigua regenerada que els arribava de l’EDAR del Prat de Llobregat i la de Gavà i Viladecans barrejada amb la del mateix riu. Un cop s’entri aquest dijous en fase d’emergència, però, als que s’abasteixen del Canal de la Dreta (Sant Boi, el Prat i Sant Vicenç dels Horts), l’aigua els arribarà únicament de l’EDAR de Sant Feliu de Llobregat, que amb un filtratge menys, no és apta per a molts cultius per la seva salinitat.

Això fa que els pagesos de la zona vegin el futur ple d’incerteses perquè els cultius d’estiu, els que s’han de plantar a partir del maig, com ara els melons, les síndries o els tomàquets, “estan a l’aire” perquè en funció de l’aigua que tinguin arribat el moment es plantaran o no. En aquest sentit, Agustí Garcia, president de la Cooperativa Agrícola del Prat de Llobregat, apunta que les llavors, els planters i la maquinària cada cop són més cars i que molts productors, si també han de contractar personal, optaran per no plantar davant el risc que després no puguin collir.

Garcia assenyala que fins ara han estat uns “privilegiats” perquè l’aigua que els arribava pel Canal de la Dreta era de prou qualitat per assegurar la plantada d’hivern, però insisteix que amb l’aigua de Sant Feliu, si no plou abans, molts cultius seran inviables. “Fins ara no hem tingut problemes de reg, però ara sembla que ens ha arribat el moment com a molts d’altres abans”, afegeix.

Davant aquest escenari, Garcia explica que molts pagesos estan fent grans inversions per adaptar les seves parcel·les al reg per degoteig. Ell mateix, per exemple, ha demanat un crèdit de 120.000 euros a l’ICF per adaptar una finca de 20 hectàrees que té pou propi. Amb tot, afegeix el president de la Cooperativa Agrícola del Prat, pels pagesos que no tinguin pous a les seves finques o la capacitat econòmica per afrontar la inversió necessària, aquest nou escenari pot significar “l’estocada final” que els obligui a plegar.

Per acabar, Garcia alerta que si la manca d’aigua obliga a generalitzar el reg per degoteig, “l’equilibri” del delta del Llobregat, on sempre s’ha regat per inundació, es podria veure afectat. “Això és un peix que es mossega la cua, si no s’inunden els camps els pous es quedaran sense aigua, pujarà la salinitat, i l’escenari serà encarà pitjor”, pronostica.