Desarticulat un grup criminal que estafava empresaris de Barcelona utilitzant bitllets tintats

Agents de la Unitat Central de Segrestos i Extorsions (UCSE) dels Mossos d’Esquadra han detingut quatre persones com a presumptes membres d’un grup criminal que estafava empresaris amb el mètode dels bitllets tintats. La investigació, però, s’inicia arran de la denúncia d’un segrest que va resultar ser fals per part d’una de les víctimes del grup, un empresari de Granollers que assegura que un amic seu està a París retingut per uns segrestadors que li demanen 3.500 euros per alliberar-lo. L’home explica als agents que ha ingressat els diners en un compte, però que no té notícies del seu amic.

A partir d’aquest moment la policia indaga en col·laboració amb l’Europol fins a descobrir que l’empresari s’ha inventat el segrest per tal que s’iniciï la investigació contra els estafadors. De fet, la policia descobreix que els 3.500 euros que ha ingressat no son part del rescat, sinó de l’estafa, que arriba als 50.000 euros.

Els Mossos van poder detenir un membre del grup quan es disposava a retirar diners d’una entitat bancària de l’Hospitalet de Llobregat, i dos més que pretenien estafar un altre empresari en aquest cas de Badalona. Uns dies més tard els agents van capturar el quart membre del grup. L’empresari de Granollers també ha estat detingut, en el seu cas per simulació de delicte. Tots han quedat en llibertat amb càrrecs després de declarar davant el jutge.

Modus operandi dels bitllets tintats

Els autors d’aquest tipus d’estafa solen captar víctimes que han publicat un anunci per la venda o traspàs d’algun negoci. Els estafadors es presenten com a possibles compradors i manifesten disposar de grans quantitats de diners que han hagut de treure il·legalment del seu país, però fer-ho els han hagut de tintar. Aleshores convencen la víctima que ells tenen un producte o màquina que permet retornar-los al seu estat original.

En el moment de la transacció econòmica aporten feixos de paper negres, de mida i textura similars als bitllets de curs legal, i afirmen que es tracta de negatius o clixés que es poden transformar en paper moneda legal mitjançant un procediment químic. Per guanyar-se la confiança de la víctima els estafadors van molt ben vestits i donen sensació de tenir una gran solvència econòmica.

Un cop han establert un vincle de confiança deixen de banda el negoci inicial per oferir a la víctima una nova línia per obtenir beneficis. Els estafadors li demanen que aporti la màxima quantitat de diners que pugui aconseguir, ja que mitjançant aquest procediment químic també poden arribar a duplicar bitllets, i pacten repartir-se els guanys de tot el procés.

En un moment de la negociació els estafadors, amb l’excusa d’anar a buscar més reactius, canvien el feix de papers ennegrits pels diners autèntics i marxen del lloc.