La Fogonada de Mataró omple el centre històric de foc, música i teatre per Sant Jordi

Centenars de mataronins s’han tornat a llençar als carrers la nit d’aquest 23 d’abril per posar la cirereta a la diada de Sant Jordi amb La Fogonada, l’espectacle de foc, música i teatre que presenta una adaptació de la tradicional llegenda, amb el drac com a protagonista. A la versió mataronina de la llegenda, el drac cau sota l’encanteri d’un boc malèfic que vol arrasar la ciutat. El seu alliberament serà l’objectiu del cavaller, que apareix en escena en el darrer acte per desfermar l’alegria a la plaça de l’Ajuntament amb el darrer voltafoc. “Aquest acte icònic tan diferencial respecte a altres ciutats és una fi de festa que acaba arrodonint un dia preciós”, ha destacat a l’ACN Víctor González, membre de la colla del Drac de Mataró.

Des de fa gairebé tres dècades, els carrers i places del centre històric de Mataró es converteixen en un escenari a l’aire lliure on la narrativa de la llegenda conjuga a la perfecció amb els balls sota les espurnes dels voltafocs i al ritme de ‘Fogonades’, la cançó de La Coixenera que forma ja part de la banda sonora de la ciutat.

En aquest sentit, el membre de la Colla del Drac, Víctor González, assenyala que “el foc és un element indestriable” de tot el que passa a La Fogonada, hi ha una composició musical que és “patrimoni de la ciutat” i, a la vegada, hi ha “tota una escenificació teatral de la llegenda que és molt atractiva”.

A més del voltafoc final de la plaça de l’Ajuntament, durant la representació de la llegenda, se’n fan també a la plaça Gran i a la plaça de Santa Maria. El foc va sempre acompanyat del so de les gralles per convertir cada voltafoc en un moment de disbauxa entre acte i acte. En total són prop de dues hores d’espectacle.

L’adaptació de la llegenda

En l’adaptació mataronina de la llegenda de Sant Jordi, un boc -una criatura mitològica amb cos de cabra que és la reencarnació del dimoni- converteix un drac bondadós i rialler que vivia en un cau del Turó de Mata en una fera terrible per seguir atemorint tota la ciutat.

“L’actitud més malèvola que té el drac en la llegenda original aquí s’adapta d’una manera en què ens ho podem passar bé“, explica González. En canvi, afegeix, és el boc qui “escenifica o mostra tot allò que representa el mal”. “En la batalla final és qui s’enfronta amb Sant Jordi, i no pas el drac”, conclou.

La llegenda explica que el boc, acompanyat dels seus esbirros, amenaça els veïns amb cremar la vila sencera si no alimenten el drac. Com passa a la llegenda tradicional, quan s’acaben les existències al poble la ciutadania acaba fent un sorteig per lliurar al drac un veí a l’atzar perquè se’l mengi.

A Mataró, la primera escollida és la Joana, una jove donzella. El drac, sota l’encanteri, i el mateix boc la passegen per la ciutat abans de sacrificar-la. És en aquest moment quan apareix el cavaller Sant Jordi, que lluita contra el boc. Quan acaba amb ell, deslliura també el drac de l’encanteri.

Segons explica la llegenda mataronina, el drac va tornar a somriure i es quedaria per sempre més a Mataró amb el compromís de protegir la ciutat. Cada 23 d’abril, els veïns ho celebren ballant sota el foc. El 2026, la Fogonada celebrarà el seu 30è aniversari.