De viure al carrer a batre rècords en l’atletisme

El nom de Mohamed El Ghazouany és cada vegada més conegut dins el món de l’atletisme, però darrere aquest jove terrassenc hi ha una història de lluita i superació que ara comença a recollir els fruits del seu esforç.

Nascut l’any 1995 a la ciutat de Tànger (Marroc), va començar a despuntar amb 13 anys. Els seus professors li deien que tenia “un bon cos per a córrer” i va ser llavors quan va conèixer el desconegut món de l’atletisme, malgrat que “en aquell moment mai hagués imaginat que arribaria a ser un atleta professional”.

Ghazouany s’enganxava a davant la televisió per a veure les carreres internacionals que retransmetien, va conèixer a altres atletes i va veure “que l’atletisme era per a ell“. Va començar a competir al seu país natal, Marroc, i després va decidir anar a Dubai amb tan sols 16 anys per a competir en campionats d’Aràbia.

“Allà em vaig adonar del problema, no em donaven absolutament res, ni diners pel vol. Vaig haver de tornar al Marroc i només tenia una idea al cap: treballar per a poder agafar una pastera i emigrar a Espanya“, recorda El Ghazouany.

L’entrada a Espanya va ser de tot menys fàcil i va haver d’arriscar fins a cinc vegades la seva vida per a aconseguir travessar el mar i arribar a la costa andalusa. “Sort que jo sabia nadar. Van morir sis persones amb mi. M’he arriscat molt i ningú pot expressar en paraules l’horror que és viure això“, explica en Mohamed.

Una vegada a Cadis, el malson va continuar. Com que en Mohamed ja era aleshores major d’edat, la Guàrdia Civil li va dir que no podia fer res per a ell i que s’havia d’espavilar ell sol. Es va passar dies dormint al carrer, a sota de ponts o en parcs públics, fins que va assolir reunir suficients diners per a agafar el bus que el portaria fins a Barcelona.

Des de l’any 2018 fins el dia d’avui, la trajectòria atlètica de Mohamed El Ghazouany no ha fet més que créixer i acumular marques i títols. Un camí a l’èxit, que tal com reconeix és la suma de totes les adversitats que ha superat. “L’atletisme neix de pobres. Quan saps el que és passar misèria tens més força mental per aconseguir els propòsits més alts”, reconeix en Mohamed.

El passat setembre, l’atleta es va fer seva la victòria de la Cursa de La Mercè de Barcelona, però no només va guanyar, sinó que va batre el rècord de la prova en creuar la línia de la meta amb un temps de 29 minuts i 20 segons, superant així el rècord establert per Mourad El Bannouri l’any 2017. En la carrera popular del San Martiño de Ourense, també va fer de la cursa una edició històrica, obtenint la victòria amb un temps de 28.42 min i superant l’anterior millor marca que datava de l’any 2010.

Recentment, el Ghazouany es tornava a proclamar vencedor de la tradicional cursa dels Nassos, on més de 1.000 persones despedeixen l’any corrent 10 kilòmetres per carrers de la capital catalana.

Eternament agraït a la seva mare pel seu suport incondicionat, i la qual és sempre present en la seva ment, té clar quines són les seves pròximes metes: obtenir la nacionalitat espanyola i anar a uns Jocs Olímpics.