Categories: Barcelona

Un 55% de les dones a Barcelona no poden cobrir les seves necessitats bàsiques

Un 55% de les dones a Barcelona no poden cobrir les seves necessitats bàsiques. Aquest és un dels resultats de la primera edició del ‘Baròmetre sobre la feminització de la pobresa’, elaborat pel diari de l’acció social de Catalunya, Social.cat. L’estudi també sosté que un 64,56% de les persones enquestades considera que el sou que reben no és “digne” per la feina desenvolupada. Per altra banda, l’enquesta mostra que una de cada quatre dones (25,2%) dedica més del 80% dels seus ingressos a la llar. En aquest sentit més d’un 46% afirma que la seva despesa és d’entre 500 i 1.000 euros mensuals i quatre de cada cinc (80,6%) diu que han hagut de reduir el consum d’aigua, llum o gas per poder fer front a les despeses.
Les dades d’aquest informe s’han extret d’una mostra de 238 dones, de les quals un 75% resideix a la capital i un 25% ho fa a altres municipis, però o bé treballa a Barcelona o la visita de forma constant per accedir a diversos recursos i serveis. Per analitzar la seva situació socioeconòmica, a les enquestes se’ls hi preguntava sobre cinc àmbits concrets: treball remunerat, treball de cures, economia de la llar i habitatge, salut i situació administrativa.

El 66,4% de les dones enquestades han manifestat tenir una feina remunerada. D’aquestes, gairebé la meitat es dedica a l’àmbit de serveis i un 27,85% ho fa a les cures i la neteja. Una de cada quatre (25,9%) dedica més de 8 hores al dia a treballar, tot i que més de la meitat (51,2%) té una jornada parcial.

A més, el salari mitjà es troba molt lluny de la mitjana de la ciutat (27.869 euros bruts anuals, poc més de 2.300 euros al mes). Només un 36,7% de les participants en la mostra cobren més de 1.200 euros al mes i hi ha fins un 13% que cobra menys de 600 euros mensuals.

Pel que fa a les dones que no tenen una feina remunerada, un 45,8% fa entre un i tres anys que no treballa. Tanmateix, en la majoria dels casos, no és per manca de ganes: un 66,6% de les dones estan activament buscant feina però, o bé no en troba (33,3%) o bé la que troba no li permet conciliar la vida familiar amb la professional (29,1%).

El treball de cures i la situació econòmica

Un 61,7% de les enquestades han assegurat tenir entre una i tres persones a càrrec seu, siguin infants, gent gran o persones amb alguna discapacitat. Alhora, un 76,5%, assegura dedicar més de quatre hores al dia a la cura dels altres i, tot i això, un 73,5% no rep cap mena de suport econòmic per les tasques de cura que desenvolupa. A més, encara que un 47,5% de les participants en la mostra assenyalen que necessiten suport per tirar endavant amb el treball de cura que fan, més d’un 73% afirma que no reben cap mena de suport d’altres treballadores.

Per altra banda, només un 13,4% de les dones enquestades han assenyalat que la seva situació econòmica els hi permet arribar bé a final de mes, mentre que gairebé un 30% apunta que mai ho aconsegueixen. En aquest sentit, un 65,1% ha hagut de demanar alguna ajuda per fer front a les despeses de la llar en un moment de la seva vida.

A aquesta situació econòmica ja complicada se li suma la crisi econòmica i social generada per la pandèmia. Tres de cada cinc enquestades (61,3%) afirmen que la covid ha fet empitjorar la seva situació econòmica i només un 38,6% ha afirmat que no ha sigut així.

Precarietat en la salut i la irregularitat

Una de cada quatre de les enquestades (25,6%) ha definit el seu estat de salut com a dolent i més de la meitat (51,2%) ha assegurat tenir problemes de salut derivats de la seva feina actual o de feines exercides anteriorment. En aquest sentit, és preocupant també que un 27,7% ha manifestat que no poden anar al metge amb normalitat quan tenen un problema de salut, gairebé la meitat (45,3%) ha afirmat no poder anar al dentista si ho necessita i un 46,2% ha assenyalat que no té accés a atenció psicològica.

Pel que fa a la situació administrativa de les dones enquestades, un 42% es troba en situació irregular i un 36,97% admet haver patit alguna mena de discriminació institucional. D’aquestes situacions discriminatòries, la més repetida (en un 25,6% dels casos) és la de problemes per accedir a ajudes o prestacions. A més, un 11,34% s’ha trobat amb entrebancs per regularitzar la seva situació administrativa.

Tags: Barcelona
Redacció

La Ciutat és un diari de proximitat que cobreix tota l'actualitat local de les poblacions de Barcelona, Tarragona, Lleida, Terres de l'Ebre, Baix Gaià, Baix Penedès i Reus.

Missatges recents

L’Hospitalet celebra el seu centenari amb un pregó en clau femenina

L’Hospitalet ha fet cent anys com a ciutat i, com no podia ser d’una altra manera, les Festes de Primavera…

6 hores fa

Rubén Viñuales presideix la presentació de la 30a Fira del Vi de Falset al sector turístic de Tarragona

L'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha presidit aquest vespre la presentació de la 30a Fira del Vi de Falset al…

6 hores fa

L’Aparcament Municipal Torroja rebaixa el preu màxim diari

El Consell d'Administració de l'Empresa Municipal de Transports de Tarragona ha aprovat avui, 24 d'abril, les noves tarifes per a…

6 hores fa

Mor amb 28 anys la influencer Vanessa Konopka després de mesos sense poder tornar a casa

El món de les xarxes socials torna a plorar la mort d’una de les seves protagonistes. Vanessa Konopka, alemanya de 28…

6 hores fa

Fira d’Abril i Dia de la Dansa al Port de Segur de Calafell

El Port de Segur de Calafell acollirà aquest proper cap de setmana dues activitats de les més importants de l’any…

7 hores fa

El Mercat del Carrilet de Reus estrena imatge per al cicle de primavera

Nova campanya per promocionar les activitats de dinamització del Mercat del Carrilet que s'estrena coincidint amb el cicle de primavera.…

7 hores fa

Esta web utiliza cookies.