La regidora de Sant Andreu, Lucía Martín, ha anunciat aquest dissabte que l’Ajuntament de Barcelona ha comprat vuit cases en el nucli antic del districte per dret de tempteig, i ha impulsat amb el veïnat un model pioner de ‘masoveria urbana mixta’, “contra l’expulsió dels veïns” dels seus barris, ha dit en roda de premsa.
Ara els veïns seguiran pagant lloguer mentre l’Ajuntament rehabilita zones comunes; després cada veí assumirà les obres interiors de la seva casa, pagant així en espècie (donen una renda mínima i passen al règim de masoveria, gaudint de la casa sense ser amo); i al final els veïns tornaran a pagar un lloguer assequible.
Estan al carrer Pons i Gallarza (números 105 a 117) i sumen 551 metres quadrats, de manera que la mitjana de superfície de cadascuna és d’uns 70: són cases de planta baixa més un pis amb dues habitacions i un pati en la majoria d’elles, ha explicat Martín en roda de premsa davant els immobles.
Set són ara el domicili habitual de famílies que viuen de lloguer, mentre que l’octava s’usa com a local, i també està llogada: l’Ajuntament les ha comprat totes a la societat Vermonta SL per 745.000 euros.
A aquest preu haurà d’afegir-se el cost de les obres de conservació, per adaptar les condicions de les cases al requeriment d’habitabilitat: es calcula que serà de 290.000 euros.
L’Ajuntament considera que el preu de compra més la despesa de les obres està “sensiblement per sota” dels preus actuals de mercat d’habitatges d’aquestes característiques.
Fases de lloguer i masoveria
L’Ajuntament posarà en pràctica una fórmula híbrida d’arrendament assequible i masoveria urbana, que es vehicularà a través d’un nou sistema contractual que combinarà per fases el lloguer i la masoveria (viure a la casa sense ser propietari), amb una renda que substituirà el lloguer però que serà variable.
En una primera fase, l’Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació de Barcelona (Imhab) executarà la part de les obres de conservació que és comuna a totes les cases i que ha de fer-se conjuntament, període durant el qual es mantindrà el règim de lloguer normal i preexistent.
Durant la segona fase, les unitats familiars arrendatàries engegaran les obres en cadascuna de les seves cases: durant aquesta etapa la renda serà mínima, ja que assumir les obres suposarà pagar en espècie l’ocupació legal de l’immoble.
En la tercera i última fase, una vegada finalitzats els treballs, es recuperaran les condicions de lloguer assequible.
Lucía Martín
La regidora Lucía Martín ha afirmat que aquest projecte permet complir tres objectius de l’Ajuntament: “Lluitar contra l’especulació, garantir el dret a l’habitatge dels veïns i les veïnes de la ciutat, i ampliar el parc públic de lloguer”.
Ha defensat que també posin en pràctica aquest model els propietaris privats que necessitin fer rehabilitacions, especialment “en un moment en el qual hi ha per davant una crisi econòmica i social” pel coronavirus.
“Estem segurs que funcionarà”, i ha afegit que ara com ara no tenen altres projectes similars en marxa però que tindran en compte aquest model per a futures operacions.
Durant la roda de premsa també han participat veïns de les cases adquirides i membres de plataformes de defensa de l’habitatge, que han celebrat la compra.
