El Teatre Lliure adapta al format “radiofònic” ‘Els cecs’, de Maurice Maeterlinck

Segons la directora d”Els cecs’, l’obra és una al·legoria, amb tocs d’humor i ironia, “de la fragilitat i les limitacions de la condició humana que ressona especialment en els temps actuals”. ‘Els cecs’, diu Bofill, “parla de la ceguesa metafòrica en la qual vivim avui com a societat, quan l’excés d’informació, d’imatges i d’opinions acaben produint desconfiança, incertesa o obcecació. Tot plegat, una altra forma de ceguesa”.

Sobre el format sonor, creu que és força idoni per un espectacle que aborda la ceguesa des de diversos punts de vista. “Dona l’oportunitat de revisar com ens relacionem amb el món i amb el teatre. Ens permet desplaçar l’atenció, que normalment recau en el sentit de la vista precisament, per donar-nos el temps d’escoltar i d’experimentar el teatre d’una manera molt diferent”, constata.

El Teatre Lliure recomana l’escolta de l’espectacle amb auriculars, ja que és una “experiència immersiva”. L’espai sonor, dissenyat per Damien Bazin, juga a crear una atmosfera a partir de sons més urbans i contemporanis, amb l’objectiu de transportar els oients de casa al teatre durant el moment de la lectura i enregistrament de la peça.