El confinament ha tingut un impacte emocional “sever” en infants i adolescents vulnerables

Una altra conclusió a la qual han arribat els serveis que atenen aquestes famílies és que l’estabilitat mental de les persones progenitores afecta directament la salut mental dels nens al seu càrrec. A més, alerten també que hi pot haver hagut casos de violència intrafamiliar, sobretot de gènere, que s’haurien silenciat per l’aïllament del confinament.

Els equips que vetllen per la salut de la infància més petita alerten que la pèrdua del contacte presencial entre aquests i els tutors institucionals, escola o salut, els ha situat en una situació “de més risc”.

Tancament de l’escola

Les principals preocupacions que han trobat a les famílies són per la falta d’ingressos i la precarietat laboral, per falta de recursos per a l’alimentació i els serveis bàsics i per dotar els fills dels recursos tecnològics per seguir la seva escolarització durant el tancament físic de les escoles.

En concret, es constata que l’ensenyament telemàtic ha agreujat la bretxa digital entre les famílies amb més recursos i les que en tenen menys. A més, afegeixen, l’educació a distància requereix l’acompanyament de tutors en la infància, “circumstàncies que no són compatibles en tots els entorns familiars”.

Per això, la falta de recursos i l’acompanyament han centrat gran part de les accions dels serveis que fan seguiment dels col·lectius en situació de més vulnerabilitat. L’estudi conclou que la principal afectació ha estat en la infància i adolescència de famílies sense recursos en l’ensenyament obligatori, tant a primària com a secundària.

Els serveis també han detectat que alguns i algunes adolescents han patit un procés “d’aïllament social”, arran del confinament estricte dels mesos de març a maig de 2020. En alguns casos han desenvolupat addicions a les pantalles i rebuig a la socialització fora de la llar.

Falta de coordinació

El confinament total també ha generat dificultats a les entitats a l’hora de prestar l’atenció a les famílies. En el 84% dels casos per falta de recursos de les mateixes famílies, d’equips o connectivitat, i en el 78% per carències en l’alfabetització digital dels pares.

Un altre dels problemes que assenyalen les entitats que realitzen el seguiment de la infància i l’adolescència és la falta de coordinació amb l’administració, tant pel que fa als serveis educatius com als sanitaris respecte el protocols de la covid-19 i respecte la salut mental.

Per tot plegat, des del sector es demana millorar els sistemes de detecció de risc i violència en situacions de confinament i noves formes de coordinació entre tots els serveis per optimitzar els recursos.