El pla de Barris invertirà 1.000 MEUR i beneficiarà més de 100 municipis

Per finançar tots els projectes hi haurà un règim de cofinançament entre Govern i ajuntaments i l’executiu pagarà entre el 50% i el 75% del cost del projecte, en funció de la mida del municipi. Concretament, a les ciutats de més de 50.000 habitants el Govern pagarà la meitat del cost; als municipis entre 20.000 i 50.000 ciutadans es finançarà el 60% del total; als pobles entre 5.000 i 20.000 es pagarà el 70% i als municipis de menys de 5.000 habitants es finançarà el 75% del projecte. En total, es preveu mobilitzar entre 1.600 i 1.700 MEUR.

Fonts de l’executiu assenyalen que aquests recursos s’hauran d’anar aprovant en cada pressupost anual del Govern i asseguren que els recursos per a la convocatòria del juliol -la primera de les cinc-, que s’haurien d’incloure en els pressupostos del 2026, ja estan garantits.

La primera edició del Pla de Barris es va impulsar amb els governs de Pasqual Maragall i José Montilla i va comportar set convocatòries, des del 2004 fins al 2010. Segons ha explicat Illa, es va fer una inversió global de 1.123 MEUR que va acabar impactant en uns 140 municipis.

El procediment

Amb la llei de barris ja aprovada, el Govern ha d’impulsar un decret per poder-la desplegar i regular les convocatòries. Previsiblement, aquest decret s’aprovarà al Consell Executiu durant el juny, quan també s’aprovarà el finançament plurianual del pla. Un cop s’aprovi el decret, es farà la primera convocatòria cap al mes de juliol i els municipis podran presentar els seus projectes entre el setembre i l’octubre.

Així, seran els mateixos ajuntaments qui assenyalarà àrees degradades o pendents de millora, n’argumentarà el motiu i farà una proposta de com revertir la situació. A més, el Govern preveu establir convenis amb les Diputacions perquè ofereixin suport i assessorament als municipis de menys de 10.000 habitants.

Els encarregats de decidir els projectes que s’impulsarà serà la Comissió Gestora, participada majoritàriament per la Generalitat però també amb un pes important de l’FMC i AMC (40%). La primera resolució es farà el 15 de desembre perquè els ajuntaments puguin començar a executar els projectes l’1 de gener. Cada municipi tindrà cinc anys per executar el seu projecte.

Els criteris

Fonts de l’executiu subratllen que perquè es pugui presentar un projecte és imprescindible que l’àrea a reformar tingui una renda neta mitjana per persona inferior a la mitjana de Catalunya, que se situa en uns 15.000 euros anuals. També remarquen que l’àrea ha de ser “homogènia” i ha de tenir continuïtat, perquè no siguin projectes desagregats en zones apartades.

Els municipis de més de 20.000 habitants podran optar a projectes per valor d’entre 6 MEUR i 25 MEUR, mentre que els municipis de menys de 20.000 habitants tindran pressupostos d’entre 3 MEUR i 12,5 MEUR.

Fonts de l’executiu han assenyalat que en aquesta edició del Pla de Barris es vol actuar sobre habitatges concrets, amb accions dedicades a la millora d’edificis que es van construir en èpoques anteriors i amb estàndards energètics i tècnics ara ja desfasats. En aquesta línia, es posarà molt el focus en l’eficiència energètica i la transició ecològica travessarà les actuacions. Al marge del vessant ecològic, també es posarà èmfasi en la transformació física i en l’eix sociocomunitari, amb la mirada posada en la reducció de les desigualtats socials.

El president defensa que és una mesura “prioritària”

Durant la seva intervenció a l’acte el president de la Generalitat ha assegurat que el Pla de Barris és una de les mesures prioritàries del seu Govern i ha afirmat que és “una oportunitat” per a tots els municipis per poder fer “accions integrals i focalitzades” als barris i viles més necessitats.

Illa ha subratllat que el món viu “canvis rellevants i accelerats” i ha posat d’exemple les guerres d’Ucraïna i Gaza, les amenaces aranzelàries i el canvi climàtic. Tot i això, ha remarcat que tots aquests canvis “es materialitzen i es concentren als barris”. “És important estar atent al que passa al món però també ho és no perdre de vista que aquestes coses troben concreció real on viuen les persones”, ha reflexionat.

El cap de l’executiu ha destacat el paper actiu que tindran els ajuntaments en tot aquest pla i ha afirmat que en seran “els protagonistes”. “El Govern posarà recursos i acompanyarà però qui portarà la veu cantant, dirà què s’ha de fer i com fer-ho seran els ajuntaments”, ha exposat. A més, el president ha recordat que el Pla de Barris va ser un dels seus principals compromisos tant en campanya electoral com per a la seva investidura.

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, també ha intervingut a l’acte i ha afirmat que l’objectiu del Pla de Barris és “enfortir el país en benefici de la gran majoria”, tot plegat “amb una mirada holística”. La consellera ha apuntat que, per una banda, es vol millorar la qualitat de l’espai urbà, però per l’altra es vol evitar les fragmentacions dins d’un mateix municipi, que són fragmentacions urbanes però acaben sent, també, socials.

Les entitats municipalistes celebren l’impuls al Pla

Paral·lelament, el president de la Federació de Municipis de Catalunya, David Bote, ha celebrat “el compromís ferm” del Govern amb el Pla de Barris i ha lloat que l’objectiu sigui “no deixar ningú enrere”. A més, ha dit que és “una finestra d’esperança” per als veïns i s’ha mostrat convençut que el món local “sabrà aprofitar” l’oportunitat.

Per la seva banda, el vicepresident de l’Associació de Municipis de Catalunya, Gerard Sabarich, ha celebrat “l’impuls” al Pla de Barris però ha demanat que tingui “continuïtat en el temps”, independentment del partit que governi Catalunya. En aquesta línia, ha apel·lat a “l’estabilitat”.

L’acte ha comptat amb l’assistència dels representants de la FMC i de l’AMC, així com d’una cinquantena d’alcaldes d’arreu de Catalunya de colors polítics diferents. A part, també hi ha estat present la presidenta del grup parlamentari dels Comuns, Jéssica Albiach.