La consellera d’Educació presenta la possibilitat de prohibir els mòbils a les aules de secundària

La consellera d’Educació, Esther Niubó, ha defensat la prohibició del mòbil a les aules a secundària, tot i que ha recordat que això ho haurà de decidir la comissió creada fa uns mesos sobre digitalització. “A criteri meu sí, però no és una decisió personal i ho hem de fer amb sentit comú”, ha dit en declaracions a La 2 i Ràdio4. Posteriorment, ha matisat que, a vegades, la prohibició “no soluciona massa coses” però ha considerat que “potser no té sentit” que els mòbils estiguin a les aules i que hi ha altres eines, com ordinadors i tauletes. En tot cas, ha dit que l’important és fer-ne “un bon ús”. D’altra banda, veu “molt difícil” assolir la gratuïtat de l’I1 el curs vinent i confia que el TC avali la llei sobre el català a l’escola.

La comissió sobre digitalització responsable que es va crear fa uns mesos té previst entregar els resultats de la seva feina al juny. A partir d’aquí, les instruccions de cara al curs vinent incorporarien unes pautes a les direccions per gestionar l’ús dels mòbils a les aules. Aquests dispositius ja estan prohibits completament a infantil i primària i es permet el seu ús a l’aula amb finalitats educatives a secundària.

Tot i afirmar que és partidària de prohibir el mòbil a secundària, més tard ha reflexionat que potser “no és qüestió de prohibir però sí de marcar uns criteris d’ús” de totes les tecnologies disponibles a les aules.

Confia que el TC avali la llei del català a les aules

D’altra banda, la consellera ha confiat que el Tribunal Constitucional (TC) avali la llei sobre l’ús i aprenentatge de les llengües oficials en l’àmbit no universitari que es va aprovar el 2022. “Ens costa veure que aquesta norma es pugui declarar inconstitucional”, ha manifestat.

Amb tot, en ser preguntada sobre si acatarà la sentència, ha contestat que qualsevol Govern “respecta i acata” les sentències”, tot i que ha insistit que creu que la norma serà “avalada”.

Per a Niubó, establir un 25% de castellà lineal a les aules té “poc sentit” perquè ha recordat que la realitat al territori és molt diversa. A més, ha afirmat que aquest percentatge no segueix cap criteri pedagògic.

La consellera ha defensat que “ningú pot dir que una llengua estigui exclosa” en el sistema educatiu català, tot recordat que el “centre de gravetat” és la llengua catalana.

Per tot plegat, ha manifestat que treballen amb la hipòtesi que la llei “serà validada” i ha esperat poder desplegar-la.

Garantir l’aprenentatge i revisar quines innovacions no funcionen

Sobre els resultats en matemàtiques, ha explicat que des del Departament s’han posat en marxa un seguit de mesures per revertir els resultats. En ser preguntada sobre programes com Innovamant, ha recordat que és cada centre, amb la seva autonomia, qui decideix si fa servir un programa o no. En tot cas, sí que ha afirmat que durant uns anys s’ha estat molt centrar a innovar i a parer seu l’objectiu ha de ser “garantir una millora de l’aprenentatge i l’èxit educatiu”. En aquest sentit, ha defensat que les innovacions i millores que serveixin per reforçar aquests aprenentatges són positives, però les que no ho garanteixen, “s’hauran de revisar”.

Gratuïtat i universalització del 0-3

La consellera s’ha referit també a la primera etapa d’educació infantil, sobre la que ha dit que si no hi ha un increment del crèdit és “molt difícil” plantejar la gratuïtat de l’I1 per al curs vinent. Ha reconegut que és un compromís de legislatura, però ha dit que és partidària de començar “a la inversa”, treballant per la universalització. Així, ha explicat que des del Govern es treballa per crear més places públiques -s’han anunciat 600 en una primera crida- “i a partir d’aquí treballar per millorar el finançament d’aquestes places”.

En tot cas, ha afirmat que caldrà veure com avancen les negociacions sobre la tercera ampliació de crèdit, però veu “més probable” que la gratuïtat de l’I1 arribi per al 2026.

Els docents estan “ben pagats”

La titular d’Educació ha reconegut que els docents, com el conjunt de treballadors, viuen situacions d'”estrès i cansament” i que això és el que s’amaga darrere de les baixes mèdiques. Ha afegit que això té a veure també amb la “complexitat” que hi ha a les aules i ha reconegut que els preocupa la manca de docents que hi ha especialment en matèries com matemàtiques, informàtica o filologia.

En tot cas, ha defensat que els docents estan “ben pagats”. “Tot és millorable, però quan un mira les estadístiques no tenim docents mal pagats”, ha declarat. La consellera ha valorat l’acord assolit per part de l’anterior Govern amb UGT i CCOO per revertir retallades encara vigents i ha explicat que s’està treballant “una segona part” de cara al curs vinent.

Els sindicats educatius han reclamat recuperar el 25% de pèrdua del poder adquisitiu que calculen que han perdut en els darrers anys, i fins i tot el sindicat majoritari USTEC ha plantejat anar a la vaga si no es fixa un calendari per aquestes millores abans de finals de curs. “No diria que el professorat en general està mal pagat”, ha tornat a insistir Niubó en recordar-li aquest posicionament.