L’AECC alerta que la supervivència d’alguns càncers està estancada

El doctor Molins exposa que aquesta relació s’està observant en els càncers de còlon i de mama, els més freqüents. En aquest augment de la supervivència, també hi tenen un paper molt important els programes de cribratge, que permeten detectar la malaltia de manera precoç i en el càncer de còlon, fins i tot, prevenir-la.

Al costat d’aquesta realitat, hi ha també la dels tumors en què la supervivència ha quedat estancada. Tot i ser menys freqüents, tenen una mortalitat alta, com el de pàncrees. El doctor Molins assenyala que un altre càncer molt agressiu és el de pulmó, però en aquest cas és el segon més freqüent entre els homes i el que causa més mortalitat.

“Fem una crida a continuar la recerca en tots els càncers, però volem fer incidència en aquests que estan una mica més oblidats”, afirma el president de l’AECC a Barcelona amb motiu del dia mundial. Molins destaca que un altre dels punts fonamentals és l’equitat en l’accés als resultats de la recerca per part de tots els pacients.

La recerca, un reinici “més ràpid” que l’assistència per la pandèmia

El doctor Molins assenyala que la recerca en càncer ha “quedat afectada” per la pandèmia, com ha passat en la majoria d’activitats, que van quedar aturades sobretot en els mesos d’impacte més dur de la covid-19. Amb tot, diu, el “reinici” de la recerca ha estat “més ràpid que en l’assistència”. “Els pacients no arribaven als hospitals i els diagnòstics s’han fet més tard. La recerca se sol fer en un laboratori i, en el moment en què s’hi va poder tornar a entrar, ha continuat”, contraposa.

Dos anys després

“Em puc considerar una persona amb sort perquè porto dos anys des que em van trobar el tumor al pàncrees, una malaltia molt mortal. I el càncer no perdona. Conec gent que, per desgràcia, ha mort, companys i veïns”, expressa Francesc Holgado, en una entrevista amb l’ACN a casa seva.

Holgado va patir un càncer d’uretra fa uns anys i, en una de les revisions a l’Hospital de Sant Pau, li van diagnosticar un tumor al pàncrees. Primer el van tractar amb quimioteràpia per reduir el tumor i, tres mesos després, el van operar per extreure-li. “Estic en molt bones mans, em fan revisions periòdiques. Estic molt agraït al cirurgià i als metges”, diu.

Ara, s’ha de prendre un fàrmac cada dia per a algunes de les funcions del pàncrees. Arran de les visites a la farmàcia per comprar-lo, va conèixer l’AECC i va decidir visitar una psicooncòloga per trobar suport emocional i recursos davant de les preocupacions. “Si tinc dolors, caic de seguida en la tristesa. Intento no preocupar-me pel que pugui venir”, assenyala.

També ha de vigilar amb les digestions, ja que de vegades són molt pesades, i fer exercici físic de forma regular. Camina més d’una hora al dia. “Estic una mica a peces, però ho porto força bé”, somriu.