Un estudi quantifica en 59,2 milions d’euros el cost que van suposar les incapacitats temporals relacionades amb la salut mental durant la pandèmia de covid-19. Catalunya va ser la comunitat autònoma que va tenir un cost més elevat. El 76% del cost de les baixes laborals per trastorns mentals d’aquest període es va registrar l’any 2020 (44,8 milions); el 22 %, l’any 2021 (13,3 milions), i el 2 % restant (1,1 milions), el 2022. Aquesta disminució del nombre d’incapacitats laborals relacionades amb la salut mental després del pic inicial de la pandèmia suggereix, segons els autors, “una adaptació gradual a les condicions de treball que es van adoptar després durant els anys 2021 i 2022”.
El treball, publicat recentment a la revista ‘Healthcare’, ha estat coordinat per l’investigador de la Unitat de Suport a la Recerca Terres de l’Ebre de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol) José Fernández Sáez, i analitza l’impacte econòmic i ocupacional de les baixes laborals relacionades amb trastorns mentals a l’Estat espanyol durant els anys de la pandèmia, del 2020 al 2022.
La investigació mostra diferències significatives pel que fa al gènere. Així, durant els anys 2021 i 2020, més del 60% dels dies perduts a causa de baixes relacionades amb la salut mental va correspondre a les dones i el 40% restant, a homes.
La majoria dels diagnòstics de trastorns mentals que van provocar més baixes laborals durant el període estudiat van ser els desordres d’ansietat generalitzada, tot i que la seva incidència va disminuir, del 22% l’any 2021 al 13%, el 2022. Altres trastorns com la depressió major i els trastorns adaptatius amb alteració de la conducta es van mantenir més estables durant el període estudiat.
Segons el treball, els sectors laborals més afectats van ser els que estan més implicats en la interacció social, particularment el comerç al detall –en especial del sector tèxtil, de roba, de calçat i de cosmètica–, seguit de la cura de persones grans en residències, el comerç no especialitzat i els centres d’atenció telefònica. Altres àmbits amb un percentatge elevat de baixes laborals relacionades amb la salut mental van ser la indústria farmacèutica, l’activitat sanitària, l’educació, l’administració pública i els serveis de neteja.
A partir d’aquests resultats, els autors de l’estudi reclamen “enfortir la col·laboració entre els proveïdors sanitaris, les mútues i els empresaris, implementar polítiques salarials equitatives, flexibilitzar els entorns laborals i oferir suport psicosocial basat en l’evidència per a reduir l’impacte econòmic dels trastorns mentals relacionats amb la feina i promoure un benestar laboral sostenible”.
La comarca del Ripollès consolida el seu atractiu per noves iniciatives empresarials i fa pocs dies ha acollit la inauguració…
Un estudi de l'Hospital del Mar i d'investigadors del seu centre de recerca ha avaluat l'eficàcia d'una nova combinació de…
Un estudi de l'Hospital del Mar i d'investigadors del seu centre de recerca ha avaluat l'eficàcia d'una nova combinació de…
El Teatre la Bòbila surt al carrer el proper diumenge 25 de maig amb l’espectacle “Collage” de la companyia Bot…
El Servei d’Orientació Professional de Mas Carandell va tancar el 2024 amb un total de 917 participants, el 60% dones,…
Els Mossos d'Esquadra han detingut quatre lladres, dos homes i dues dones d'entre 25 i 32 anys, com a presumptes…
Esta web utiliza cookies.