Un hospital de Barcelona revela una nova teràpia contra els bacteris resistents als antibiòtics 

La recerca ha usat la molècula apotransferrina tant en solitari com en combinació amb antibiòtics relativament nous, com és el ceftolozano o tazobactam.

Cal destacar que, tot i tractar-se de fàrmacs que fa menys de deu anys que es comercialitzen ja hi ha un 30% d’infeccions per Pseudomonas aeruginosa que han generat resistència a aquest tractament.

“El que hem vist és que l’ús de l’apotransferrina reforça l’acció de l’antibiòtic”, ha explicat Milagro Montero, cap de secció del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital del Mar i investigadora de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar i del CIBERINFEC. Per fer-ho, els investigadors han comptat amb mostres de Pseudomonas aeruginosa de pacients reals de nou hospitals de l’Estat.

L’èxit es deu a la capacitat de l’apotransferrina per segrestar el ferro que els bacteris necessiten. El fet de no ser un antibiòtic referma l’aposta per aquest abordatge: “És un camí obligat, ja que el fracàs dels antibiòtics és paral·lel a la seva comercialització. La capacitat dels bacteris de generar resistència als antibiòtics és paral·lela a la utilització d’aquests fàrmacs”, ha indicat Montero que ha assegurat que l’ús d’aquesta molècula reforçava la capacitat antibacteriana dels antibiòtics.

El fet que l’apotransferrina ja s’utilitzi per tractar altres patologies en l’àmbit de l’hematologia, la neurologia i l’oftalmologia, entre altres, i que se’n coneguin les dosis segures per als pacients fa que els investigadors defensin la seguretat del seu ús en el camp de les infeccions.

“Ens hem assegurat que la concentració que es faci servir d’apotransferrina sigui la que es fa servir en l’àmbit clínic en altres patologies, amb estudis previs de seguretat que avalen la concentració que hem fet servir”, ha manifestat Sandra Domene-Ochoa, investigadora de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar.

És la primera vegada que s’analitza l’aplicació d’aquesta molècula contra bacteris resistents als antibiòtics. La intenció de l’equip responsable de l’estudi és plantejar-se en un futur la possibilitat de dur a terme un assaig clínic aleatoritzat amb pacients reals per a certificar els resultats obtinguts i obrir la porta a la seva utilització com a nova estratègia terapèutica.