Tres joves acusats d’arrencar plaques dels carrers de Lleida amb noms franquistes

Ja hi ha data per al judici que s’ha de celebrar contra 3 joves encausats per arrencar plaques dels carrers de Lleida amb noms franquistes; serà el proper 28 de març. El col·lectiu juvenil de l’esquerra independentista, Arran, de qual en són membres els tres encausats, han convocat una concentració pel mateix dia per denunciar el que consideren que és una injustícia des del moment en què l’alcalde Àngel Ros ”legitima els veïns per agafar una escala i un tornavís per arrencar les plaques de l’habitatge del règim franquista”. Arran acusa a la Paeria d’haver fallat la memòria històrica negant-se a retirar els noms de carrers franquistes, de les plaques dels habitatges del règim i altra simbologia i per això consideren que estan ”obligats a desobeir” i forçar per ells mateixos el canvi de nomenclàtor dels carrers de la ciutat.

Després de tres mesos de saber-se l’encausament dels 3 joves d’Arran ja se sap la data de judici on se’ls acusa de furtar les plaques de carrers amb noms franquistes que hi ha a la ciutat de Lleida, un total de 9. Els joves però, consideren que no han comès cap delicte ja que les plaques van ser retornades a la Paeria com a motiu de protesta. Asseguren que es tracta d’una ”acció política legítima contra un règim que mai no ha mort i encara perdura ara”.

Des d’Arran s’acusa a l’alcalde Ros de ”rentar-se la cara” sobre aquest assumpte i ”fer tot el possible per evitar qualsevol tipus de polèmica”. És per això que creuen que ell és el màxim responsable de portar als tribunals als 3 joves, en un cas que consideren que s’hauria d’haver resolt per la via administrativa, i no entregant tota la informació a la fiscalia perquè aquesta actués d’ofici contra els joves, evitant així, haver-se de personar com acusació particular.

A més a més, des d’Arran es lamenta que tres mesos després el PSC de Lleida no ha respost encara la sol·licitud de la Crida i el mateix col·lectiu juvenil de fer una reunió per ”exigir explicacions” a la regidora de Seguretat Ciutadana, Sara Mestres.

Arran assegura que la retirada de tota la simbologia que honori el franquisme no és només una reivindicació seva sinó que ha estat aprovada al Parlament amb la llei 52/2007 de Memòria Històrica i la moció 9/XI del Parlament.