Trapero arriba a l’Audiència Nacional per tornar a declarar per sedició

És la segona vegada que tots quatre declaren a l’Audiència Nacional per aquests fets. La primera va ser el 6 d’octubre, quan la Fiscalia va presentar aquest nou informe de 300 pàgines acompanyat d’una petició perquè se’ls tornés a citar. Aleshores, Trapero i Laplana van ser els únics que van respondre totes les preguntes de les parts, mentre que Sànchez va contestar les de la defensa i Cuixart es va negar a declarar.

Aquest dilluns s’enfronten també a preguntes d’altres jornades que van més enllà de les protestes dels dies 20 i 21 de setembre i que arriben a l’1-O, dia del referèndum. A més dels quatre investigats, que s’enfronten a peticions de fins a 15 anys de presó, estan citats a declarar tres testimonis. Són dos agents de la Guàrdia Civil i la secretària judicial del jutjat 13 de Barcelona.

Suport dels partits sobiranistes

Com va passar el 6 d’octubre, quan van haver de comparèixer per primera vegada, els presidents de l’ANC i Òmnium han obtingut el suport sobre el terreny de representants del PDeCAT, ERC, Catalunya en Comú, i d’entitats com ‘Madrileños por el derecho a decidir’. La policia ha establert novament un dispositiu de seguretat que els impedeix saludar-los i accedir a les immediacions de l’Audiència.

L’informe de la Guàrdia Civil

L’atestat elaborat per la Guàrdia Civil i lliurat a l’Audiència Nacional acusa els mossos “d’inacció flagrant” durant el dispositiu del dia del referèndum. L’informe recull vídeos i imatges que analitzen l’actuació del cos aquell dia i s’afirma que “lluny de complir-se les ordres de Trapero van derivar en una inacció flagrant havent de ser la resta de forces i cossos de seguretat els que van haver d’actuar activament per evitar la celebració del referèndum”.

L’informe apunta que la no actuació dels Mossos que denuncien “no pot recaure en la voluntat individual” dels agents, sinó que era el resultat “d’un pla premeditat” per evitar actuar i assenyala el Trapero “en connexió directa amb els membres del comitè estratègic”, en relació a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

De fet, sobre Sànchez i Cuixart, la magistrada considera que, amb la nova informació aportada per la Guàrdia Civil, s’infereix que els fets investigats no constitueixen un fet aïllat, sinó que s’emmarquen dins d’una estratègia complexa “amb la que des de fa temps col·laboren” tots dos “en execució d’un full de ruta dissenyat per arribar a obtenir la independència de Catalunya i on tots dos formen part d’un comitè estratègic amb unes funcions concretes a executar”.

Lamela, a més, ha rebutjat declinar la seva competència a favor dels jutjats d’instrucció de Barcelona en aquesta causa. La magistrada remarca que, en aquestes diligències, s’està investigant un delicte de sedició que persegueix canviar il·legalment l’organització de l’Estat i, per tant, conclou que és competència de l’Audiència Nacional.