Tortosa recorda les víctimes de la Guerra Civil

Tortosa ha recordat aquest diumenge el bombardeig feixista que va assolar la ciutat avui fa 80 anys. L’aviació feixista italiana, aliada de Franco, va deixar caure més d’una vintena de tones de bombes sobre la ciutat el 15 d’abril del 1938 al migdia, just quan s’ha programat l’acte de commemoració i d’homenatge a totes les víctimes de la Guerra Civil. L’acte, organitzat per Amics i Amigues de l’Ebre, l’empresa Terra Enllà i Amics dels Castells, ha comptat amb la lectura de relats sobre l’episodi, com la crònica d’Ernest Hemingway, ‘Bombing of Tortosa’. Diversos supervivents han participat en l’esdeveniment, com Cinta Llasat, que ha celebrat que s’hagi fet aquest acte de reconciliació i pau. “L’herència que tinc és el pare mort, però la mare perdonant a qui va matar-lo; i aquesta és la lliçó més gran que he tingut: no he tingut rancor a ningú”, ha explicat. El moment més emotiu ha estat quan des del Pont Roig, per on passava la línia fèrria creuant l’Ebre, s’han llençat 80 clavells al riu. Els organitzadors no descarten mantenir l’acte perquè “la memòria històrica no es fa només un any”.

El president d’Amics i Amigues per l’Ebre, Marc March, ha considerat que l’acte de reconciliació i pau “s’hauria de fer cada any, perquè la memòria històrica no es fa només un any”. “Pot ser que, si les institucions no ho volen recuperar, serem la societat civil qui ho haurà de fer”, ha considerat. Per la seva banda, Andreu Caralt, de Terra Enllà, ha celebrat que la ciutat s’hagi unit a commemorar els fets: “el que va passar aquí va ser molt gros, de la mateixa escala del que va passar a Lleida o Barcelona, on es fan acte de commemoració; així que ja era hora que a Tortosa es fes”.

Durant l’acte s’han fet diverses lectures de relats en català, castellà i anglès d’escriptors tortosins com Josep Subirats Piñana, Manuel Pérez Bonfill o Gerard Vergés. A més, tres clarinetistes de l’Escola de Música de Tortosa han aportat la nota musical. L’acte ha acabat amb el llançament de 80 clavells al riu. Excepte els supervivents, qui ho han fet des de la rambla Felip Pedrell, la resta de participants han pujat al Pont Roig per fer-ho. Ha estat un acte simbòlic des del pont que va ser enfonsat i que alhora representa el diàleg i la voluntat de reconciliació establint ponts.

Segons Caralt, el front va dividir la ciutat i l’aviació franquista, amb l’objectiu de tallar la comunicació entre Barcelona i València, va obsessionar-se amb la destrucció dels dos ponts, el del ferrocarril i el de l’Estat, per on passava la carretera nacional que unia les dues ciutats; així com l’estació de tren, des d’on s’enviaven tropes i subministraments al front, o la petita indústria de guerra.

Els records dels supervivents
En l’acte han participat diversos supervivents, com Tomàs Carot, Cinta Llasat o Teresa Blas, que ha recordat l’episodi quan “va passar el primer avió, el més baixet que havíem sentit passar i tremolava tota la terra”. “Quan van començar a tirar bombes al meu barri, allò era una tremolor de baix a amunt que no sé com explicar”. “Això queda gravat aquí per sempre”, diu assenyalant-se el cap, “i ho recordaré mentre viuré”. Blas ha explicat que quan va sortir del refugi, en busca de casa seva i la seva mare, va trobar l’edifici a terra sense que hagués agafat a ningú a dins. “En canvi, a la següent va agafar a una dona amb un nen de nou mesos”. “Ma mare i la sogra d’aquella noia morta estaven allà abraçades i això em quedarà gravat aquí per sempre, amb totes les cases a terra”, ha explicat.

Llasat, de 88 anys, ha explicat que té els records “ben vius” i que els pot explicar; en canvi, “els sentiments, no”. Ella va perdre el pare quan tenia sis anys i recorda fins a tres episodis de bombes. “La primera, estava a Tortosa i m’havien operat de la cama, i havia de córrer per anar a posar-me al refugi i arribava l’última; la segona, des de la muntanya, veia com entraven els avions pel Coll de l’Alba”. Des d’aquí, recorda el terror d’amagar-se dins d’una casa i fins i tot intentar tapar amb un mocador un forat del pany perquè no entrés gens de llum de l’exterior. L’episodi de les bombes del Divendres Sant són les que més recorda: “es va veure tota una resplendor molt gran i la gent va venir dient que havien bombardejat els ponts. Es veia una lluminària”, relata.

D’aquest mateix episodi en parla Tomàs Carot, que explica que durant els bombardejos estava a la muntanya i que la gent va decidir baixar cap a Tortosa per veure en quin estat es trobava la casa el Divendres Sant, una data assenyalada en què es va considerar que “es respectaria i no vindrien” els avions. En canvi, “va ser el bombardeig més gros i més desastrós”, lamenta Carot, que ara té 90 anys.