Andorra celebra una reducció important de la desigualtat entre la població

“La desigualtat disminueix el 2024 respecte del 2023″. Així ho ha expressat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, que ha avançat en seu parlamentària, i a preguntes del conseller socialdemòcrata Pere Baró sobre el risc de fractura social, algunes de les dades que ja té disponibles el departament d’Estadística sobre el cost de la vida el 2024. D’aquesta manera, Marsol ha detallat algun dels indicadors que ja estan disponibles: l’índex de Gini i l’indicador S80/20 —que mesuren la desigualtat— han experimentat millores.

Així el GINI passa del 40 al 38,4 i cal destacar que la mitjana d’ingressos disponibles per part del 20% de la població que més guanya ha disminuït mentre que la població amb rendes més baixes ha vist incrementar els seus ingressos un 0,5%, amb la qual cosa s’estan “atansant les puntes” i d’aquesta manera els que més guanyen han acumulat menys diners i els que menys, els han vist augmentats.

També ha destacat que la privació material severa ha passat del 7,3% al 5% de la població, i que la sobrecàrrega de costos d’habitatge (és a dir, les llars que destinen més del 40% dels ingressos a pagar el lloguer) s’ha reduït del 10,5% al 9,4%. “La gent guanya més diners i la desigualtat decreix”, ha afirmat, subratllant que els ingressos de les persones en risc de pobresa han passat de 9.800 euros el 2023 a 14.100 aquest 2024.

Totes aquestes dades han servit perquè Marsol hagi defensat que “la situació general ha millorat” i que a més l’executiu treballa “en aquesta línia” perquè no hi hagi risc de fractura social.

Baró, però, ha estat contundent i ha manifestat que “la fractura social és cada vegada més profunda” i ha recordat que el 31% de la població té dificultats per arribar a finals de mes i que les prestacions socials augmenten any rere any arran de l'”estat assistencialista” que ha creat DA. En aquest sentit, i esmentant l’informe del raonador, ha manifestat que la classe mitjana està “desapareixent” i que es dibuixa “un país sense present ni futur”.

Marsol l’ha acusat de fer “un discurs repetitiu” i “apocalíptic” i ha defensat les diverses mesures que l’executiu ha tirat endavant en matèria salarial, d’habitatge i social. Així, ha defensat les partides que es destinen a la construcció d’habitatge públic, que els salaris s’hagin revalorat per sobre del cost de la vida els darrers anys i que, per tant, “la situació estigui millorant”.

Qüestionada sobre mesures concretes en el cas de l’habitatge, la ministra ha recordat que s’estan analitzant les possibilitats per prendre mesures perquè la situació un cop es desintervinguin els lloguers el 2027 sigui “la millor possible” i a preguntes de la presidenta del grup parlamentari d’Andorra Endavant, Carine Montaner, sobre el programa d’avals, ha reiterat que es treballa per tenir-lo enllestit al juny o al setembre i que “la situació està ben encaminada” després de les converses amb els bancs per fer efectiu per exemple que els interessos siguin més reduïts. Montaner ha proposat que s’allarguin el reemborsament dels préstecs i Marsol ha respost que es podria arribar als 75 anys.