Rull i Turull demanen la seva llibertat i al·leguen que han acatat el 155

Els consellers empresonats Josep Rull i Jordi Turull han demanat a la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela que els posi en llibertat adduint que tots dos, igual que la resta del Govern destituït, han acatat les mesures aplicades a través de l’article 155 de la Constitució. Rull i Turull recorden que tots els membres del Govern, inclosos ells dos, “encara que discrepant políticament del seu contingut i legitimitat, han acatat expressament les mesures decretades a l’empara de l’article 155 de la Constitució sense efectuar ni promoure cap tipus de resistència a la seva aplicació”. Els recursos asseguren a més que el risc de reiteració delictiva és avui “completament nul”, com ho demostra el fet que “després de l’aplicació d’aquest article no s’ha adoptat ja cap acord ni dictat cap disposició de cal classe ni pel Govern, ni tampoc cap ordre per part de cap dels consellers cessats”, com costa al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

A banda, els dos recursos recorden que la presó provisional és considerada com una mesura “excepcional” i destaquen que l’Audiència Nacional no és l’òrgan competent per jutjar aquest cas. A més, al·leguen que s’ha vulnerat de forma “gravíssima” el seu dret a la defensa perquè la jutgessa no va deixar temps suficient per preparar les declaracions i perquè les acusacions es basen en part en documents que ni tan sols són objecte d’investigació en aquest procés. Les defenses asseguren també que s’ha vulnerat l’article 6.3 del Conveni Europeu dels Drets Humans i el 14.3 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics i sostenen que no es compleix cap dels requisits necessaris per a dictar presó incondicional. No hi ha risc de fuga, addueixen, perquè tots dos tenen arrelament personal i familiar a l’Estat i tenen famílies a càrrec, com tampoc risc d’ocultació o destrucció de proves, perquè els departaments que governaven estan ara sota la direcció de l’Estat i perquè tots els expedients administratius està a disposició de la justícia.

També reiteren que no es pot atribuir als membres del govern haver comès un delicte de rebel·lió ni de sedició, perquè tots dos requereixen que existeixi un alçament “violent”, tal com va voler estipular el poder legislador quan va reformar el Codi Penal. “En cap lloc de l’extens relat fàctic de la interlocutòria… es descriu cap fet que pugui ser constitutiu d’alçament violent o públic que exigeix el tipus penal analitzat”, apunten. Segons la defensa, tampoc hi ha elements que permetin sustentat una acusació de malversació adduint a la signatura de l’acord-marc per a l’adquisició d’urnes, perquè aquest acord no es va arribar a culminar i perquè, en tot cas, aquesta qüestió està sota investigació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Finalment, les defenses també es queixen que la jutgessa Lamela no individualitzés els comportaments de cada conseller en la seva interlocutòria i que se’ls acusi globalment de voler impulsar el procés sobiranista, quan això, precisament “no constitueix cap delicte”.