Es presenta a Tarragona l’exposició «Dones, cos i territori. Resistències des de la sobirania alimentària a l’Amèrica llatina»

L’exposició de fotografia documental Dones, cos i territori. Resistències des de la sobirania alimentària a l’Amèrica llatina és un mapa de rutes, bategades i resistències, a través del testimoni de dones rurals de diverses geografies de l’Amèrica llatina que des de la lluita per la defensa de la terra, lluiten per la defensa de la vida.

L’exposició, organitzada per la xarxa d’entitats Som Comerç Just i Banca Ètica, es podrà visitar del 6 al 20 d’abril al Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació de la URV, al Campus Catalunya de Tarragona.

El dijous dia sis a les 19h se celebrarà la presentació de l’exposició amb l’autora, Laura Solé Marín, que ha realitzat un viatge de prop d’un any recorrent indrets rurals de l’Amèrica llatina, recollint testimonis sobre la situació de diversos col·lectius vulnerables. L’activitat compta amb a col·laboració de la Coordinadora d’ONG de Tarragona, la URV Solidària i té el suport de l’Ajuntament de Tarragona.

A l’Amèrica Llatina, 58 milions de dones viuen al camp. Tanmateix, només entre el 8% i el 30% posseeix terres agrícoles i només el 5% té accés a assistència tècnica. E l 40% de les dones rurals majors de 15 anys no tenen ingressos propis tot i treballar diàriament. Per a moltes dones d’Amèrica llatina i del món, l’accés a les llavors i a crèdits és impossible perquè no són propietàries de la seva terra o no en tenen la titularitat. A les opressions per gènere, s’hi suma, a més, un sistema capitalista depredador que ha trobat en l’acaparament de terres a una valuosa font de riquesa. La creació de grans latifundis de monocultiu per part de les transnacionals i la construcció de megaprojectes han desembocat en violacions de drets humans, desplaçaments forçats, empobriment i desprotecció de la població camperola.

L’exposició vol ser un altaveu per al crit d’aquestes dones que s’han organitzat en diferents moviments, en un recorregut per les seves vivències i territoris. Un recorregut que finalitza necessàriament a casa nostra. Davant la insostenibilitat del sistema econòmic actual, cada vegada es fa més patent la necessitat de caminar vers altres models de producció, distribució i consum que col·loquin la sostenibilitat d’una vida que mereixi la pena viure al centre de la nostra activitat econòmica.