Els conclaves dels darrers 150 anys: de 2 a 5 dies de reunió i un rècord de 14 votacions

Després del papat més llarg de la història, el de Pius IX (32 anys), el febrer del 1878, 61 cardenals es van tancar dins els murs vaticans per escollir, al cap de dos dies i tres votacions, Gioacchino Pecci com a successor. El fins llavors camarlenc va esdevenir Lleó XIII en un conclave amb menys de la meitat de participants que el que engegarà dimecres, amb 135 convocats, dos dels quals absents per malaltia.

Una cimera cardenalícia i l’altra estan separades per un segle i mig, i per una desena més de conclaves, en què el nombre de participants ha anat creixent, tot i que no fins a la segona meitat del segle XX. El 1903, Pius X va esdevenir pontífex a la setena votació d’una seixantena de cardenals i al quart dia de reunió –cada dia es va obrir l’urna dues vegades durant aquelles jornades, mentre que aquesta setmana es preveu que se celebrin quatre votacions cada dia.

Conclaves en els moments més tensos del segle a Europa

Onze anys després, l’agost del 1914, i amb Europa ja immersa en el conflicte bèl·lic que s’acabaria coneixent com a Primera Guerra Mundial, 65 cardinals van ser convocats al Vaticà. Cinc, però, es van excusar per malaltia i tres més van arribar quan els 57 restants ja havien celebrat 10 votacions durant quatre dies per acabar escollint Benet XV com a pontífex.

A pocs mesos de la marxa cap a Roma que ungiria Benito Mussolini com a primer ministre el 1922, un nou conclave amb 60 convocats, set d’ells absents, va ser el més llarg dels últims 150 anys. La divisió entre faccions es va allargar cinc dies, cosa que no s’ha tornat a repetir des de llavors, i es van necessitar 14 votacions perquè Ambrogio Ratti acabés esdevenint Pius XI.

El 1939, també mesos abans d’un altre esdeveniment d’abast mundial, l’esclat de la Segona Guerra Mundial, cap dels 62 cardenals convocats va fallar per buscar un nou papa. I ho van aconseguir amb tant sols tres votacions i dos dies de deliberacions, per la via més ràpida en tot el segle. Eugenio Pacelli, camarlenc, va esdevenir Pius XII.

El nombre d’electors es va duplicar en 20 anys

Dues dècades després, el 1958, en el conclave menys multitudinari de la història moderna, 51 cardenals van tancar-se a la Capella Sixtina –dos no hi van poder anar perquè els governs comunistes dels seus països, Hongria i Iugoslàvia, els ho van impedir–. Després d’un llarg procés, de 12 votacions i 4 dies, Angelo Giuseppe Roncalli passava a ser el nou pontífex.

El seu papat només va durar escassos cinc anys, però va nomenar una cinquantena de cardenals i el conclave per buscar el seu successor el 1963 va ser el més multitudinari de temps moderns fins llavors. Dels 82 convocats, en van assistir 80, i després de sis votacions durant tres dies, Giovanni Montini adoptava el nom de Pau VI. I durant el seu papat, va nomenar desenes de cardenals, així que el nombre d’electors va tornar a ascendir de manera significativa.

El 1978 va ser especialment rellevant al Vaticà, ja que per primera vegada en gairebé quatre segles, els cardenals van haver d’afrontar dos conclaves en el mateix any natural. Després de morir Pau VI durant l’agost, 111 cardenals –amb quatre absències– es van reunir per escollir Albino Luciani com a pontífex en quatre votacions que van durar dos dies. El nou papa, anomenat Joan Pau I, és l’últim italià fins ara, i va contribuir al fet que el 80% d’homes que han ocupat aquest càrrec siguin originaris de l’actual Itàlia.

L’any dels dos conclaves

Amb tot, inesperadament va morir només 26 dies després de ser nominat, i els 111 cardenals van tornar a entrar al Vaticà un mes i mig després. La fumata blanca va tornar a fumejar dels palaus vaticans després de set fumates negres i de deliberacions que es van allargar tres dies. Karol Wojtyła esdevenia papa, el primer polonès de la història, sota el nom de Joan Pau II, i amb el segon període més llarg de la història com a cap de l’Església catòlica.

En el primer conclave del segle XXI, l’any 2005, 117 cardenals tornaven a ser cridats, i 115 van assistir a la cita. Degut als 27 anys de Joan Pau II com a pontífex, tots els electors menys dos havien estat escollits per ell. Un d’aquests dos, Joseph Ratzinger, nomenat per Pau VI, és qui es va acabar fent amb el poder en un conclave curt de tres votacions durant dos dies.

L’última cita a la Capella Sixtina fins ara va celebrar-se el 2013, quan Ratzinger, que s’havia fet anomenar Benet XVI, va ser el primer papa a abdicar en sis segles. Com en l’anterior conclave, 117 cardenals tenien dret a participar-hi i en van acabar assistint 115, i després de cinc votacions durant dos dies van acabar nomenant Jorge Mario Bergoglio com a primer papa americà de la història: el papa Francesc.

Tancats ‘cum clave’ per evitar interferències polítiques

La cita que començarà dimecres es desenvoluparà a la Capella Sixtina, com tots els de l’època moderna, tot i que no sempre ha estat el lloc de celebració dels conclaves – el Palau del Quirinal, a Roma, havia estat una de les localitzacions anteriors. El procés d’escollir papa mitjançant un conclave es remunta al segle XIII, quan es va decidir que les discussions havien de ser ‘cum clave’, és a dir, en llatí, tancant-se ‘amb clau’ per així evitar interferències polítiques. Des del 1059, és el Col·legi Cardenalici el qui exclusivament té dret a sufragi –abans no hi havia un procés fix i sovint hi havia laics que jugaven un paper important.

Malgrat que en l’últim segle i mig els conclaves no han passat dels cinc dies, antigament duraven setmanes i en alguns casos, mesos o anys en casos extrems. De fet, les tensions polítiques van fer allargar l’elecció papal del 1271 durant tres anys, i com a conseqüència, es va decidir començar amb les eleccions a porta tancada. El conclave del 1740 va durar mig any, fins que Benet XIV va acabar sent ungit.