El poeta reusenc Gabriel Ferrater, fill predilecte de Sant Cugat del Vallès

L’alcalde, Carles Pellicer, ha assistit aquest dilluns a l’acte de nomenament del poeta reusenc Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 1922 – Sant Cugat del Vallès, 1972) com a fill predilecte del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), una distinció honorífica que el reconeix com a fill adoptiu d’aquesta localitat en què va establir vincles personals i professionals. El poeta, crític, traductor i lingüista reusenc va viure els seus darrers anys de vida a la ciutat vallesana, on va morir el 27 d’abril de 1972.

L’alcalde ha representat la ciutat de Reus durant l’acte de reconeixement a Gabriel Ferrater, durant el qual s’han destacat els mèrits literaris i intel·lectuals d’un dels autors de poesia més importants de la literatura catalana del segle XX. La neboda de Ferrater, Amalia Zimmermans, ha recollit la distinció de mans de l’alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa.

Gabriel Ferrater i Soler, tot i no haver anat a escola fins als deu anys, va adquirir una sòlida i àmplia formació, sobretot en literatura i idiomes. Aquest fet va marcar la seva trajectòria intel·lectual i artística i la seva gran capacitat d’acostar-se a disciplines diverses, com ara les matemàtiques, la llengua o l’art, entre d’altres.

Fortament influït per la Guerra Civil i les alteracions de la vida quotidiana (escoles tancades, bombardejos, exili al mas del Picarany a Almoster i després a la ciutat francesa de Bourdeus), el suïcidi del seu pare després del retorn a Reus (1951) va marcar l’inici d’una nova etapa. S’instal·la a Barcelona, i després d’haver abandonat els estudis de Ciències Exactes comença a treballar com a crític d’art i entra a formar part d’alguns cercles artístics i intel·lectuals. Poc després treballa en el món editorial (això el porta a Hamburg una temporada i a l’editorial Seix Barral més tard). L’any 1968, després de llicenciar-se en Filosofia i Lletres, és contractat com a professor de lingüística i crítica literària a la Universitat Autònoma de Barcelona, durant els anys de major activitat i reconeixement. El 1972 se suïcida al seu pis de Sant Cugat del Vallès.

Obra 
La poesia de Ferrater s’aplega quasi tota en tres llibres: Da nuces pueris, Menja’t una cama i Teoria dels cossos, que posteriorment va recollir en el volum Les dones i els dies, considerada un obra de referència en la poesia catalana del segle XX.

Ferrater ha estat considerat un personatge poc convencional, autodidacte, rigorós, lúdic, iconoclasta i provocador, sempre apassionat, independent, antiprovincià i recelós d’ideologies i dogmatismes. Poeta de l’experiència, professor carismàtic que va marcar amb el seu exemple i la seva poesia les noves generacions i va obrir portes a un nou corrent de la poesia catalana. Els reusencs li deuen el gran retrat de la ciutat que va perfilar al seu llarg poema “In memoriam”.