Miquel Casellas: “Una Fira d’esquena a la seva localitat”

Porto uns  20 anys omplint articles d’opinió amb més o menys encert i cada any un cop o altre he parlat de la Fira del Vendrell. Per algun motiu o altre aquest tema sempre ha sortit en aquesta secció del diari amb l’única diferència que abans era en paper i ara és digital, però el tema està aquí.

En els darrers anys hem vist com el seu apartat multisectorial s’ha anat reduint, per tant, la Rambla s’ha tingut que anar omplint amb altres propostes per no quedar buida. Ara tota la història de menjar que se celebrava a la plaça de la Sardana es situa a la part superior d’aquest passeig vendrellenc. Fa un parell d’anys que hi hagut aquest canvi.  En aquest nou emplaçament,  pel que he vist, hi ha moments que són molt agobiants en certes hores de la vesprada quan s’hi aplega  un nombre considerable de persones. Si que hi percep clarament el  caliu, però hi ha moments que es massa la gernació navega per aquesta zona.

Aquí no ens enganyem el que atrau són els temes de menjar i beure, com a molts altres indrets de l’univers. Si tu hi poses ceràmica, són poques  les persones  que s’hi donen cita i has de recórrer als clàssics per omplir l’esdeveniment. Però la distribució s’ha de fer amb seny.  Els responsables de la Fira haurien de d’arriscar-se  i ubicar la secció de beguda i menjar en un lloc més ampli perquè tothom tindria més àmbits per moure. Un lloc ideal seria el tram del dr. Robert que ha quedat com una espècie d’illa de vianants encara per acabar d’identificar i sinó directament a la plaça de la Sardana, com tants anys ha estat.

La gent que té previst contractar assegurances, comprar paelles i matalassos, entre d’altres hi anirà igual. Tothom estarà més a gust en el seu territori i no ens cal  que concentrar la gent a la Rambla hagin de posar la part gastronòmica  al final de la Rambla. No cal que dissimulem  el que no és perquè la part no gastronòmica de la Fira cada cop té menys expositors dels tradicionals i cada any hem de treure de la màniga noves propostes per anar omplint estands. Aquest any toca eficiència energètica. Doncs d’una vegada per totes, siguem valents fem una fira d’eficiència energètica o d’oficis tradicionals i no posem una miqueta de tot perquè tothom estigui trobi el seu. Cada dia són menys els comerços vendrellencs que hi participen perquè la despesa és massa alta i el risc de fer les paus amb la inversió, tot i fer bon temps és massa arriscat. Adaptem-nos a les noves realitats i fem una mostra destinada als del Vendrell i busquem propostes més econòmiques que no pas aquestes que està molt per sobre de la realitat  d’un comerç que sembla  no passa ni de bon tros pel seu millor moment. El CIT està sense junta. La situació econòmica no és veu molt alegre per la majoria de comerços del centre. Fem una mostra del Vendrell i per al Vendrell i no pas per a les coques de Perafita que ja deu tenir la seva.

Veig que no volen aprendre la lliçó. La covardia als canvis no porta enlloc i la xapa i pintura que ens volen prendre ja ha caducat fa dies. Es van provant cosetes, però ningú té el valor de fer una proposta global amb cara i ulls que trenqui amb un passat. Sembla un patí d’escola on cada aula  tingui el seu metre quadrat per fer de les seves,  però sense una visió global amb un fil conductor.

El problema en el fons no és si la Fira rutlla o no rutlla perquè segons els organitzadors cada cop anem a més. Suposo que ben aviat ens deuran donar algun reconeixement internacional d’aquestes que es reparteixen entre els amics per tapar mancances quan marca el guió.

Si aquesta Fira la posessin en un lloc allunyat del centre del Vendrell passaria sense pena ni glòria, però dóna la casualitat que en una localitat com el Vendrell amb un problema greu de places de pàrquing durant una quinzena de dies anar a una zona cèntrica en cotxe és tota una gesta. Igual que a la zona escolar perquè les atraccions estan en aquell pàrquing que utilitzen moltes estudiants i esportistes Llavors al final,  acabes aconseguint  l’efecte contrari que la gent toqui el dos a altres pobles perquè aquí al Vendrell en aquestes dues setmanes val més no acostar-se perquè és complicat aparcar i en especial els tres de fira quan l’estacionament del Pèlag està ocupat per la mostra de cotxes. El tema de vehicles  s’hauria de fer en un tram de la N-340 al seu pas pel centre. Deixaríem un espai per estacionar ben ampli com és la zona del Puig.

Avui en dia és molt més atractiu el “shopping night” o la nit del mercat, espero que es torni a fer. La Fira del Vendrell està feta d’esquena a la gent del Vendrell. Cada edició registra  menys visitants perquè és igual com cada any amb algun petit apunt per donar un titular sense més transcendència. Ja som grandets i espero que algun dia el Vendrell tingui una mostra per la gent del Vendrell perquè aquí tenim coques molt més bones que a Perafita. Hem de treballar les fires temàtiques no aquest calaix de sastre on hi posem de tot i on el forani té més pes que la gent  de la vila.

Miquel Casellas