Miquel Casellas: “Simple Postureo Polític”

Entre els uns i els altres s’han repartit el pastís polític de les darreres dècades a casa nostra. Els d’aquí, els d’allà i els de més enllà es trobaven de tant en tant i parlaven de com marcar el present i de com dissenyar el futur i tantes altres coses.

Ara resulta que tots aquests polítics que han format part d’aquests partits s’han tret de la mà això del Penedès Marítim per reclamar un seguit de millores en el tema de comunicacions, peatges i altres herbes d’uns temes que fa anys que el territori   reivindica. Una reclamació a la que sempre han donat l’esquena des de les altes esferes del partit al servei dels poders fàctics. A sobre tenen el sant valor d’agafar  la bandera que aquí estem molt mal tractats. Llavors jo em pregunto si en aquestes trobades de partit no parlen de coses del terreny que afectin a la població? Cada dia tinc més clar que en  tots aquests congressos i trobades  es dediquen a fer literatura política que després et vendran en còmodes terminis en els mitjans de comunicació subvencionats amb anuncis oficials.

Evidentment tota aquest moviment d’aquest territori ubicat entre Barcelona i Tarragona que va sorgir com el capuccino va tenir el suficient temps per fer una foto i la cosa segurament es quedarà aquí, fins a la propera cita davant els mitjans de comunicació. És temps d’eleccions i de posar-nos al costat del poble, després ja farem segons ens marquin les directrius del partit no sigui que se’ns acabi el modus vivendi de la política.

La història de tot aquest moviment no em preocupa el més mínim perquè la majoria de votants ja coneix quin peu calcen alguns polítics, llavors aquest tipus d’actuacions només fan que confirmar les seves sospites.

Però a resultes de tot això, la gent no es tonta com molts estadistes es pensen i quan han de votar, si és que ho fan perquè cada cop la gent passa menys per les urnes a mostrar la seva opció resulta que guanyen partits i formacions que ningú vol perquè són d’extrema dreta i fan servir un llenguatge demagog, sexista, racista i el que tu vulguis, però no és més que la resposta social a aquesta política que no porta enlloc i només vol mostrar la cara bonica de la societat quan la realitat malauradament ens obliga a compartir les dues versions.

Cada dia els mitjans de comunicació tenen un camp d’actuació més petit i gràcies a les xarxes socials et pots trobar un periodista o similar darrera de cada smartphone. Aquesta és la nostra realitat i si abans pels mitjans oficials potser no sabies que hi havia una onada de robatoris de bicicletes en algun barri de la localitat, ara potser et pots assabentar d’això i de mil coses més que abans només podries sentir en el millor dels casos a la cua del pa.

Ara els ajuntaments estan contractant a tothom qui poden per demostrar que es preocupen per fer minvar l’índex d’aturats de la població quan en la gran majoria de casos no són ni diners seus sinó que alguna entitat de fora aboca uns quants milers d’euros que el consistori només gestiona amb més o menys encert buscant a uns perfils que et venen molt marcats per la subvenció demanada. Evidentment a la resta de personal de la casa només se li ha de donar el mínim possible perquè aquests només ens porten problemes davant els mitjans de comunicació i ens donen una mala imatge. Si a una persona amb responsabilitat se li pot fer un contracte d’auxiliar administratiu no se li farà pas de tècnic, la resta de diners ja els invertirem en botifarrades que sempre ajuden a recuperar molts vots en el sector majors de 60 anys.

Els polítics es pensen que com més surten a les fotos rebran més vots, jo crec que aquesta impressió arriba a un nivell que provoca l’efecte contrari perquè l’elector ja sembla que convisqui amb aquell candidat i opta per una altra perfil totalment aliè a la seva vida diària.

Miquel Casellas