Miquel Casellas: “Les dues Catalunyes i els dos Baix Penedès també”

Arran de les darreres eleccions autonòmiques la nostra comarca també ha quedat ben clar que s’ha dividit en dues parts, encara que una supera amb escreix a l’altra. Hi ha algunes localitats com Bonastre i Llorenç del Penedès on les dues formacions independentistes han revalidat la seva hegemonia a les urnes, però el vot de Ciutadans han aconseguit àmplies majories a localitats com Albinyana on no hi ha cap regidor d’aquesta formació i ha doblat amb escreix l’actual força majoritària a l’Ajuntament.

El Baix Penedès també és taronja perquè aquest color ha recollit una tercera part de tots els sufragis amb un alt índex de participació, una dada a tenir en compte.

Si tots aquests votants que aquest cop s’han decidit a fer valer els seus drets davant les urnes tornen a repetir la seva actitud a les properes comtesses ens podem trobar moltes sorpreses que poden capgirar definitivament  la truita a casa nostra.

Evidentment aquesta situació ja es va anunciar amb els resultat en els principals  localitats del Baix Penedès i la tendència és aquesta.  Ciutadans va aconseguir entrar als ajuntaments del Vendrell i a Calafell amb una campanya molt senzilla. En el cas del Vendrell van aconseguir els mateixos regidors que altres formacions que van posar tota la carn a la graella durant la campanya i abans i tot.

Aquí a la comarca amb les dades d’atur, fracàs escolar i situació econòmica que té tenim no inspira gaire optimisme, per tant el vot de persones “rebotades” amb el sistema és el que acaba aconseguint uns resultats peculiars. La gent ja està cansada de plans, projectes, estudis, treballs, reunions, promeses i mil històries més i de veure les mateixes famílies i clans ostentant el poder des de dins o fora dels llocs de poder, canviant els vestits a tot plegat perquè sembli que sigui nou, però ja fa anys que ha perdut la gràcia.

Gràcies a les xarxes socials, la mobilitat, els mitjans de comunicació i molts altres factors avui en dia hi ha un important nombre de vots que poden variar de tendència d’un dia per un altre segons les darreres informacions o algun fet o esdeveniment que hagi passat. Evidentment no és el més important, però en el fons són els qui decanten la baralla a un costat o un altre. Al final són els que atorguen govern i envien als altres  a l’oposició.

Salvar universos, ser solidari amb mil causes perdudes i defensar la igualtat de tots els humans i els de quatre grapes és una cosa que la veritat sempre vesteix molt en qualsevol campanya electoral.

La gràcia de tot plegat al final és si s’han de pagar més impostos o si la gent gran tenen transport gratuït dins d’aquella localitat, les ajudes a les famílies més necessitades. Tot l’univers que ens volen vendre abans de cada elecció al final acaba amb tot això que és el pa del dia a dia. Avui en dia ja quasi ningú amb representació als òrgans de decisió defensa al treballador. Els autèntics defensors de tot plegat ja no assoleixen ni els mínims per tenir representació. Aquests que la gent vota representa amb uns o amb altres de l’Ibex, a una o altra empresa, però aquí darrera no hi ha causes perdudes com diuen representar.

Tot això ja ha passat a la història. Els nous valors són més crematístics que altra cosa. Alguns volen arreglar l’univers i no són capaços de tenir contents els quatre treballadors municipals que tenen al seu càrrec directe. Ens prometen il·lusió i no són capaços de regalar una ampolla de vi als col·laboradors de la ràdio. Estan totalment fora de cobertura. La gent ja està entenent aquests fenòmens i vist que els qui ha confiat anteriorment no els hi ha fet ni cas, aposten per gent nova, a veure si aquests els escoltaran una mica. Si la confiança dipositada no funciona, com acostuma a passar, llavors es busca una altra formació i endavant. No hi ha més històries, ni estadístiques. Vivim a ritme de microones i la nostra política no està al marge d’aquesta celeritat que ens empeny endavant a vegades sense tenir temps ni de mirar als nostres costats perquè la nostra realitat massa cops està adulterada per les xarxes socials i mil històries.

Miquel Casellas