La Fira de Titelles de Lleida anuncia que es manté de moment de l'1 al 3 de maig

La 31a edició de la Fira de Titelles de Lleida manté de moment el calendari previst, tot i la situació actual generada pel coronavirus, i es celebrarà de l’1 al 3 de maig a la capital del Segrià. Des de l’organització han explicat que no volen “llençar la tovallola”, tot i que estaran a l’expectativa de veure com es desenvolupen els esdeveniments en les pròximes setmanes i de cara a la detenció de l’expansió de la covid-19. Enguany, el certamen compta amb 31 companyies i 33 espectacles, dels quals 15 seran d’estrena i quatre d’aquests de caire absolut. En total, hi haurà pràcticament 150 sessions públiques, la majoria de les quals durant els tres dies de saló, i hi es preveu l’assistència d’uns 300 professionals d’Europa, Àsia i Amèrica.
La companyia holandesa Duda Paiva Company serà l’encarregada de l’espectacle inaugural, anomenat ‘Monster’ i que suposarà la seva estrena a la Península Ibèrica. En aquest cas, es barreja la manipulació de titelles amb la dansa per mitjà d’unes criatures amb caps divertits, ales, cues i també cames. Durant els dies de fira, a la ciutat hi hauran 27 espais d’actuació i s’espera superar el volum d’assistència de l’edició anterior, que va tancar amb una afluència de 45.000 persones.

D’entre les estrenes absolutes, hi ha la de la lleidatana PUCK Cinema Caravana, que presentarà per primer cop ‘PUCK i la seva troupe’. De les 31 companyies que hi participen -el mateix nombre que a l’edició passada-, 14 són catalanes, 9 de la resta de l’estat espanyol i 8 d’estrangeres. El certamen també comptarà amb d’altres activitats com ara la Fira del Llibre de les Arts, diverses mostres d’artesans, exposicions i jornades tècniques, entre d’altres.

La Fira de Titelles, que s’havia de presentar aquest dijous, comptarà enguany amb un pressupost de 185.286 euros, dels quals pràcticament la meitat provenen de la Generalitat, a través de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OCIC). Mentre, l’Ajuntament de Lleida hi aporta una quarta part dels recursos i la resta són de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i el Ministeri de Cultura, entre d’altres, a més de recursos propis.