El judici a dos alts càrrecs de la Diputació acusats d’assetjament laboral serà el 22 de febrer

La fiscalia considera provat l’assetjament laboral als dos funcionaris per part de Marlen Minguell i sol·licita que se li imposi un any i nou mesos de presó per un delicte d’assetjament funcionarial. L’acusació particular dels funcionaris, representats per l’advocat Pau Simarro, en canvi, els considera responsables a tots dos i per tant acusa Minguell i Serra dels fets i demana per a cadascun d’ells quatre anys de presó (dos per assetjament laboral i dos més per un delicte contra la llibertat sindical).

El jutjat va considerar que hi havia indicis de criminalitat en els fets denunciats pel tècnic informàtic i delegat sindical de la Central Sindical Independent de Funcionaris, Josep Maria Veganzones i l’exinterventor, Josep Mateu. S’acusa Serra i Minguell de registrar els ordinadors dels funcionaris, als quals culpen d’haver filtrat informació confidencial a la premsa, i també d’apartar-los finalment del seu lloc de treball, l’octubre de 2015. La fase d’instrucció va acabar l’abril de 2016 amb la declaració del director de Recursos Humans de la Diputació de Lleida, Alexis Guallar, i el coordinador de relacions amb els municipis, Joan Eroles.

També va declarar com a testimoni el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, el 14 de desembre de 2015. Segons l’advocat dels denunciants, Pau Simarro, Reñé va dir que es va cessar Josep Jaume Mateu perquè hi havia “moltes queixes” d’alcaldes que apuntaven que l’exinterventor posava moltes traves en la tramitació d’expedients. Simarro ja assegurava llavors, però, que la raó de la destitució va ser que Mateu no va voler aprovar despeses de presidència injustificades com ara un sopar de 1.050 euros en un restaurant de Barcelona o 4.000 dòlars d’un viatge a Califòrnia. Mateu, que va ser interventor de la corporació durant tretze anys (del 2000 fins al 2013), va considerar que no s’acreditava l’interès públic del sopar que es va produir dos dies abans de les eleccions al Parlament.

El 14 de desembre de 2015, a més de Reñé, també van declarar la cap de servei d’Arxiu, Teresa Ibars, i el cap de servei de Noves Teconologies, Ramon Siuraneta. Segons Simarro, tots dos van dir davant el jutge que no creuen que el cessament de Mateu fos causat per inoperativitat sinó que el cessament de Mateu va ser un “càstig” per presentar diversos informes en què es recollien “irregularitats”. Ibars va afegir que ella mateixa va estar un any de baixa per depressió perquè li feien (principalment Marlen Minguell i també el president Reñé) “mobbing” i mantenien cap a ella una actitud “prepotent” i “agressiva”.

Simarro recorda també que el cessament de l’interventor es produeix només deu dies després del 20 de setembre de 2013, quan Mateu presenta en un ple fins a cinc informes escrits explicant irregularitats i incongruències. En aquests informes denuncia també el pagament per part de la Diputació d’una multa de 900 euros imposada al xofer del president Joan Reñé així com alteracions en el control horari laboral dels funcionaris (hores de més que es paguen i no es fan), assegura Simarro.

L’interventor de la Diputació de Lleida, Josep Jaume Mateu, va ser cessat l’1 d’octubre de 2013 per, segons l’ens provincial, revelació de secrets arran d’uns documents (entre ells la factura d’un restaurant) publicats en un mitjà de comunicació de Lleida a l’abril del 2014. Simarro però, va negar que el seu client hagués filtrat aquesta documentació a la premsa i destacava que el cessament es va efectuar abans de la publicació.

Segons la interlocutòria, Mateu, des que va ser cessat del seu lloc de treball, va ser ubicat, per ordre de Marlen Minguell, en un despatx en què s’havia col·locat un armari que tapava la porta que donava accés a l’àrea d’intervenció. A més disposava d’un mobiliari deteriorat i no se li van facilitar durant un any les eines informàtiques que necessitava per fer la seva feina.

Pel que fa a Veganzones, el jutge va considerar que el van traslladar l’octubre de 2013, per ordre de Gerard Serra, al complex de la Caparrella, dies després que, com a representant sindical del CSIF, enviés un correu donant la seva opinió sobre el cessament de l’interventor. Un cop allà, recull l’escrit, se li van suprimir els permisos per accedir a les aplicacions i bases de dades amb què fins llavors comptava. Des de llavors, se li van rebaixar els permisos als mateixos amb què compta un auxiliar administratiu i se li van adjudicar treballs que no corresponien amb la seva qualificació professional.