Investigadors gironins obren una nova via per desenvolupar fàrmacs per tractar el càncer

El problema amb la metilació apareix quan aquesta alteració química es excessiva (hipermetilació) o escassa (hipometilació). Això produeix inestabilitat al genoma i s’associa amb mal pronòstic en molts tipus de tumors. Segons explica el cap del Programa ProCURE de l’ICO Girona-IDIBGI, Javier A. Menéndez, “durant la formació dels tumors i el seu procés de metàstasi, la ‘tinta’ o metils que utilitzen els ‘escriptors’ moleculars per escriure el codi epigenètic d’una cèl·lula deixa d’afegir-se allà on toca, i això comporta una pèrdua de la identitat d’aquestes cèl·lules i teixits i s’afavoreix la seva transformació maligna”.

Ja fa anys que se sap que en les etapes inicials de la formació d’un tumor es produeix una hipometilació global de l’ADN, que es tradueix en una pèrdua d’identitat de les cèl·lules, que es regeneren de manera incorrecta i acaben convertint-se en tumors. Aquesta ‘onada’ d’hipometilació s’incrementa durant la progressió i metàstasi de les cèl·lules tumorals. “És com si en un llibre alguns paràgrafs comencessin a moure’s lliurement i es col·loquessin en qualsevol pàgina impedint, d’aquesta manera, una bona lectura i comprensió del text”, expliquen els investigadors del Programa ProCURE ICOIDIBGI.

Manipulació del metabolisme cel·lular

Tot i que la hipometilació de l’ADN en les cèl·lules tumorals en comparació a les cèl·lules normals va ser la primera identificació epigenètica observada en el càncer a principis dels anys 80 del segle passat, fins ara no es tenien les eines terapèutiques amb la capacitat de restablir la capacitat de modificació química (metilació) dels enzims DNMTs.

Els investigadors gironins han aconseguit restablir la capacitat dels escriptors epigenètics per metilar l’ADN mitjançant la manipulació del metabolisme
cel·lular. Això vol dir que són capaces de modificar l’epigenètica de la cèl·lula modificant el
metabolisme.

Utilitzant metformina -una droga emprada habitualment en el tractament de la diabetis tipus 2- i alguns nou derivats més potents, els investigadors van observar que el procés metabòlic dels mitocondris (centres neuràlgics responsables de la generació d’energia a les cèl·lules) és capaç de reprogramar, de manera ràpida i eficient, els nivells globals de metilació de l’ADN de cèl·lules pretumorals, tumorals i metastàsiques. Concretament, s’aconsegueix que l’ADN hipometilat de les cèl·lules tumorals recuperin els seus nivells normals de metilació.

A diferencia de les mutacions genètiques, les alteracions epigenètiques, com la hipometilació global de l’ADN, són teòricament reversibles si es disposa de fàrmacs capaços de restablir els patrons de metilació de l’ADN propi de les cèl·lules normals. L’estudi que publica la revista ONCOGENE obre precisament la porta al desenvolupament d’una nova família de fàrmacs metabòlics-epigenètics capaços de restaurar la identitat epigenètica original dels teixits tumorals mitjançant la reprogramació del metabolisme cel·lular.

Cal destacar que aquest treball d’investigació ha estat possible gràcies a una donació procedent de la família Armangué al grup de Metabolisme i Càncer del programa ProCURE ICO-IDIBGI. Per aquest motiu, l’estudi ha estat dedicat a la memòria de Joan Armangué, “un veritable exemple de coratge i compromís en la lluita contra el càncer”.