Impulsen la restauració del Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou

Aquesta primera fase inclou la recuperació i millora de camins que uneixen els municipis de l’antiga Baronia d’Escornalbou -Riudecanyes, Vilanova d’Escornalbou, Colldejou, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, l’Argentera i la Torre de Fontaubella-; l’ordenació de l’entorn natural i patrimonial; la restauració del patrimoni arquitectònic al voltant del castell monestir -mur de contenció del passeig dels Frares i Font del Sarraí-; l’abastament d’aigua potable, sanejament i depuració d’aigües residuals al castell monestir, i la senyalització i interpretació dels elements naturals, patrimonials, arqueològics i etnològics del recinte.

Pel que fa a la segona fase, inclou obres de conservació dels immobles del castell monestir: la restauració de l’església i de la torre, l’estabilització estructural de la planta noble, la rehabilitació de les golfes, la teulada i les antigues dependències de la família d’Eduard Toda, i la creació d’un espai d’acollida de visitants i d’una àrea de repòs.

La tercera fase incidirà en la promoció turística, cultural i de lleure de l’espai. Així, es pretén que el castell monestir de Sant Miquel d’Escornalbou es converteixi en un indret imprescindible en les visites a la demarcació, i se situï entre els grans conjunts monumentals de Catalunya. El recinte és un destacat focus històric, cultural, natural i patrimonial, a banda d’haver estat residència de l’emblemàtic egiptòleg, bibliòfil, escriptor i viatger Eduard Toda.

La presentació del projecte ha tingut lloc aquest divendres en un acte al mateix recinte monumental, a Riudecanyes, amb la participació del president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet; de la consellera de Governació i Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat, Meritxell Borràs; del director dels serveis territorials de Cultura de la Generalitat, Jordi Agràs, i de l’alcalde de Riudecanyes, Josep M. Tost.

Borràs ha destacat que aquest projecte aporta “força a un patrimoni arquitectònic i paisatgístic perquè pugui ser conegut”, i que és una “aposta ferma i decidida per convertir el territori en motor d’atracció”. Per la seva banda, Poblet ha explicat que es busca “un relat que permeti explicar el sentit d’aquest lloc i generi el desig de tornar-hi”.