Girona tomba la moció de vetar la presència de l’exèrcit a la ciutat

La moció, a més, proposa que el consistori rebutgi participar en qualsevol acte “d’exaltació militar i legitimitat de la violència” i demana al Ministeri de Defensa que cedeixi a l’ajuntament l’espai que encara té a les antigues Casernes. A més, proposa la creació d’una xarxa de municipis per a la desmilitarització de les comarques de Girona.

La proposta, però, ha topat amb el ‘no’ de l’equip de govern i dels grups del PPC i C’s. El portaveu de CiU, Carles Ribas, ha lamentat que es parli tant de l’exèrcit i ha acusat CUP i ERC de forçar el debat. “Mai se n’havia parlat ni havia representat cap problema”, ha dit. Segons Ribas, les dues formacions han fet un “flac favor” a la ciutat perquè les seves protestes estan “provocant” que l’exèrcit vingui a fer maniobres al terme municipal. A més, també ha lamentat que es forci el debat de la moció just quan l’alcaldessa està en negociacions amb el Ministeri de Defensa per la cessió de l’edifici de les Casernes. “No posin pals a les rodes”, ha declarat.

La Diputació de Girona va aprovar al setembre per unanimitat una moció molt similar però l’alcaldessa, Marta Madrenas, n’ha destacat les diferències. “Si us plau, quan llegeixin una i altra entendran la diferència i perquè llavors vam votar sí i ara no, cadascú que jutgi”, ha manifestat. Per la seva banda, les portaveus de C’s, Míriam Pujola, i del PPC, Concepció Veray, ha defensat la tasca de l’exèrcit i la seva continuïtat a les comarques gironines.

Suport a Mas, Ortega i Rigau
A petició de CiU, ERC i CUP, el ple ha aprovat una moció per rebutjar la sentència que inhabilita l’expresident Artur Mas, l’ex-vicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera Irene Rigau per organitzar el 9N. La moció s’ha presentat per la via d’urgència i també ha sumat el suport del PSC. “No podem estar a favor de la inhabilitació de l’expresident per una consulta que va tenir més de simbòlic que una altra cosa”, ha manifestat la portaveu, Sílvia Paneque, que considera que la condemna és “un nou error en un moment de tensió quan cal diàleg i no confrontació”.

240.000 euros pel Canal de Salt
El ple també ha aprovat aportar 240.000 euros entre 2017 i 2020 al Centre d’Arts Escèniques El Canal de Girona-Salt. Un projecte que fa anys que gaudeix d’un flamant edifici (des del 2012) però que no ha arrencat i no té equip directiu. Diputació i ajuntaments de Girona i Salt ja van fer un primer conveni plurianual per desencallar la situació però no se’n van sortir a l’hora de convocar el concurs per a la plaça de director.

Ara, les tres institucions que formen el Consorci d’Arts Escèniques Girona-Salt han tornat a posar fil a l’agulla i han decidit externalitzar-ne la gestió. L’informe per convocar el concurs està encara en revisió als serveis jurídics però les tres administracions estan fent passos per garantir finançament per a l’equipament. En el cas de Girona, s’aportaran 60.000 euros en els propers quatre anys (en total, 240.000 euros), Salt farà una aportació anual de 100.000 euros i la Diputació hi posarà 160.000 euros. El regidor de Cultura, Carles Ribas, ha reconegut que l’equipament ha viscut una “inactivitat vergonyant” però s’ha compromès a rellançar-lo.