Fèlix Larrosa demana la implicació de veïns per impulsar el Centre Històric

L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha traslladat als veïns de l’Ereta la voluntat del govern de la Paeria de fer del Centre Històric un indret de tots, habitable, de convivència i de civisme, per la qual cosa ha impulsat avançar en un gran Pacte pel Civisme a la ciutat. El paer en cap ha realitzat aquestes declaracions aquest vespre en saludar als veïns concentrats en la històrica plaça en els actes d’inici de la Festa Major.

L’alcalde s’ha compromès a treballar amb els regidors des del Govern municipal, però ha demanat “la implicació de veïns i centres cívics per avançar en aquest objectiu, que ha de passar per l’educació, els costums i la cultura, per fer entendre a la gent quines són males pràctiques en l’ús quotidià d’una ciutat, que cal erradicar, perquè el Centre Històric és de tots i per tant a tots ens correspon cuidar i preservar”.

En aquesta línia, el paer en cap ha esmentat algunes actuacions que està realitzant l’Ajuntament de Lleida en millorar l’espai públic, com la rehabilitació de solars per construir habitatges, que ajudin a l’emancipació de joves, que portin gent al Centre Històric i contribueixin al seu dinamisme i convivència, en definitiva a fer ciutat, però també ha recordat la importància de la implicació del sector privat per aconseguir-ho plenament.

L’Associació de Veïns de la plaça de l’Ereta ha endegat aquest vespre la seva festa major amb la lectura del pregó, que ha anat a càrrec d’Antoni Llevot, i amb la proclamació de l’hereu i la pubilla, un acte al qual, a més de l’alcalde Larrosa, han assistit la regidora de Cultura i Esports, Montse Parra, i els regidors Paco Cerdà, José María Córdoba, Dolors López i Joan Vilella.

Antoni Llevot ha centrat el seu pregó de festes en rememorar una sèrie d’anècdotes i vivències personals que l’han lligat a l’Ereta, des que va ser director de l’Escola Municipal de Belles Arts, i amb les quals s’han escrit passatges de la història més recent de la ciutat, ja que en aquest indret han nascut des d’iniciatives de cultura popular, com el bestiari del primer carnestoltes de la recuperada democràcia o la festa de Moros i Cristians, fins a festes populars i disbauxa, amb la confraria de Pau Pi.