El cineasta Francesc Betriu dóna el seu fons documental a la UdL

L’extensa biblioteca del cineasta Francesc Betriu -més de 6.000 volums-, la seua col·lecció de revistes cinematogràfiques (Cahiers du cinema, Dirigido por, Fotogramas etc.), de còmics, tota la documentació relacionada amb les seues pel·lícules i sèries de televisió, així com objectes dels decorats, claquetes, etc. passaran a formar part del fons documental de la Universitat de Lleida (UdL), gràcies al conveni que avui han signat el rector de la UdL, Jaume Puy, i el director, guionista i productor lleidatà.

Francesc Betriu (Organyà, 1940) és un dels cineastes més rellevants dels últims cinquanta anys a l’Estat espanyol. Bona part de les seues pel·lícules i sèries de televisió són adaptacions d’importants d’obres literàries de Mercè Rodoreda, Juan Marsé, Ramon J. Sender, Miguel Delibes o Josep M. de Sagarra, com ara La Plaça del Diamant (1981) o Rèquiem por un campesino español (1985).

És per això que entre el material donat hi ha les correccions a ma de Rodoreda sobre el guió de la sèrie La Plaça del Diamant, les del poeta Gil de Biedma, guionista de Vida privada (1987), basada en l’obra homònima de Josep M de Sagarra, així com un guió original i inèdit de Juan Marsé, adaptació del seu conte Historia de detectives. També altres curiositats, com les notes a ma de Joaquin Sabina sobre la banda sonora de Sinatra (Premi de cinematografia de la Generalitat de Catalunya 1988) o els dibuixos originals de Josep Maria Beà pel story-board de La ciudad de los prodigios que no es va arribar a rodar. “La carrera d’un cineasta són tan els guions inèdits no rodats com els que es van fer”, ha dit el director.

Betriu va destacar sobretot durant la transició i els inicis de la democràcia amb pel·lícules de sàtira social com La viuda andaluza (1976) o Los fieles sirvientes (1980) o Fúria española (1975), llargmetratge que compta amb el rècord de talls de la censura espanyola, 22 en 11 minuts, i que segons ha explicat el propi Betriu va ser l’última o la penúltima pel·lícula que va veure el dictador Franco abans de morir. Entre el material donat a la UdL hi ha dos dictàmens de la junta de censura rebutjant aquesta pel·lícula, així com la carta ministerial amb els talls dels censors al guió de Corazon solitario (1973) exigits per obtenir l’autorització del seu rodatge.

El cineasta lleidatà, que va ser un pioner els anys seixanta en la producció independent de curtmetratges, ha estat també director i/o guionista de llargmetratges de caire més documental. Entre ells ha destacat Mònica del Raval (2009) i L’últim aviador (2019) i ha anunciat que està treballant en un altre projecte. Entre altres guardons rebuts, Betriu compta amb el Premi Sant Jordi de Cinematografia per la seua trajectòria (2014) i el Premi Jordi Dauder (2017).

El valor del seu llegat, que un cop catalogat s’ubicarà a la Biblioteca de Lletres de la UdL, suposa “convertir la nostra universitat en un centre important per a la recerca d’un director essencial al cinema català i espanyol, i particularment del que es va produir en la transició a la democràcia, així com també per a l’anàlisi de les relacions entre cinema i literatura”, ha explicat el professor de la UdL, Jorge Nieto, que ha anunciat s’impulsaran treballs de final de grau per a catalogar el material d’aquesta donació.

Per la seua part, tant el rector com la directora de la unitat de Biblioteca i documentació de la UdL, Loli Manciñeiras, han agraït a Betriu i a la seua companya, haver triat la Universitat de Lleida per a dipositar aquest llegat.