El bisbe de Girona fa una crida als joves perquè es facin mossens ja que “no té més capellans”

El bisbe de Girona fa una crida als joves perquè es facin mossens. Al full parroquial del 19 de març, Francesc Pardo exposa que la falta de vocacions han posat la diòcesi en una situació límit perquè alguns preveres han d’assumir fins a dotze comunitats parroquials per no deixar població sense litúrgia. “No tinc més capellans”, es veu obligat a respondre el bisbe cada vegada que el visita alguna comissió d’alguna parròquia per demanar-li un mossèn que pugui dedicar-los més temps. Fent un símil amb el món del futbol, el bisbe ressalta que a la diòcesi “juga tothom, fins als més grans i lesionats”. “I no tinc banqueta de reserva”, es lamenta. Per aquest motiu, envia un missatge als joves que estan decidint el seu futur i demana que tinguin en compte la possibilitat de dedicar la vida a Déu. “Per què no, capellà”, pregunta.
“Desitjaria que molts nois escoltessin i confiessin en aquesta expressió de vida”, comença la carta que el bisbe de Girona, Francesc Pardo, ha escrit per al pròxim full parroquial.

El bisbe detalla que sovint rep visites de comissions de parròquies que li demanen un mossèn que els pugui dedicar més temps. Una petició que es veu obligat a desestimar, senzillament, perquè la diòcesi “no té més capellans”. “Avui molts mossens han d’assumir la responsabilitat de dues, tres o més –fins a 12- comunitats parroquials”, lamenta el bisbe.

En aquest punt, jugant amb llenguatge futbolístic, Francesc Pardo exposa que la manca de vocacions obliga tothom a “jugar, fins al més grans i lesionats”. I això, sense “una banqueta de reserva”.

El bisbe insta els joves a imaginar el futur de les comunitats parroquials. “D’aquí a uns quants anys, sense capellans, podran continuar vives? Les futures generacions tindran la sort de trobar-se amb parròquies que els puguin oferir Jesucrist i el seus dons, i que es preocupin de totes les dimensions de la seva vida?”, es pregunta Francesc Pardo. El bisbe opina que, sense mossens, “no només s’afebleix i s’empobreix l’ Església, sinó que es produeix un buit notable en la vida social, cultural, de fraternitat dels pobles, viles i ciutats”.

Per això, anima els joves a escoltar la proposta de Jesús quan detalla que necessita els capellans per estendre la seva paraula i perquè l’Evangeli “pugui ser escoltat arreu”.

“Nois, en el moment de plantejar-vos la vostra vida és important pensar que de vida només en tenim una, duri el que duri, i que val la pena viure-la amb tot el sentit, amb el desig de ser feliços i de fer feliços els altres. Penseu en vosaltres, en les persones i en tot allò que els podeu oferir”, insta el bisbe que afegeix que cal apostar “per quelcom que valgui la pena”. “I per què no, capellà”, interpel·la.

Francesc Pardo ressalta la feina que fan els mossens i posa com a exemple els comentaris d’agraïment que fan els fidels quan mor un capellà que ha servit a la seva parròquia “amb amor, generositat, esperit de servei, acollint i ajudant tothom, preocupant-se dels qui sofreixen per les ferides de la vida: des de les celebracions dels sagraments, actes de pietat, catequesi, grups parroquials, servei al lleure dels infants, impulsant Càritas per als més desfavorits, fins a estimular i afavorir la cultura i les tradicions del poble”.