Dues parelles d’arpelles tornen a criar al Parc Natural del Delta després de quatre dècades

L’arpella comuna ha tornat al delta de l’Ebre després de quatre dècades. Tècnics dels Parc Natural han identificat els nius de dues parelles d’aquesta espècie rapinyaire diürna després d’observar repetidament “vols nupcials” a la zona de Vilacoto i l’Ensanyissada. També s’ha observat els mascles portant preses cap als canyissars on haurien nidificat. L’arpella va desaparèixer dràsticament del Delta als anys seixanta, se sospita que a causa de “pràctiques il·legals” per caçar-les, per la ingestió de perdigons de plom i per l’ús d’esquers enverinats. Des del Parc Natural celebren la recolonització d’aquesta au al delta de l’Ebre com a espècie reproductora.

La confirmació de la nidificació de les arpelles al Delta ha tingut lloc a principis de juliol, quan s’han albirat dos polls volanders a l’Encanyissada i Vilacoto. L’arpella comuna és un rapinyaire diürn de mida mitjana vinculat a zones humides. Fins a principis de la dècada dels seixanta era una espècie nidificant abundant al Delta, amb prop d’una vintena de parelles. Llavors, la població reproductora local va patir una davallada catastròfica, que va afectar també el global de la població europea, i a començament dels anys vuitanta ja només es coneixien dos parelles nidificants. Al Delta es va extingir.

A al dècada dels noranta van augmentar de nou les poblacions migradores i hivernals d’arpella comuna, que han arribat a superar els 500 exemplars els últims deu anys. El registre més alt va ser l’hivern de 2017 amb 607 exemplars. També es va mantenir un petit contingent d’ocells immadurs estiuejants que no arribaven a reproduir-se (sempre menys de 5 individus). A Catalunya, només a la plana de Lleida es va recuperar la població reproductora, on actualment habiten unes 200 parelles reproductores.

La principal amenaça ara són les transformacions agrícoles que afecten les àrees de caça al voltant de les zones on nidifica. Es tem que l’ús encara habitual de perdigons de plom en les zones cinegètiques dels arrossars pugui interferir negativament en l’assentament de potencials nous reproductors.