Un manifest signat per 300 militants d’ERC demana la “renovació de la cúpula”

Vilagrà, consellers, Jordà, Puigcercós, Maragall, Llansana, diputats i alcaldes demanen una “transició tranquil·la”

Uns 300 militants d’ERC han signat un manifest on demanen una “renovació general de la cúpula dirigent”. El text reclama conduir el partit cap a un model “més coral i col·lectiu, transparent i amb més participació de la base, l’estructura territorial i dels actius municipalistes”. Fa una crida a dissenyar per al congrés del 30 de novembre, un “procés de renovació”. El text, que ha avançat ‘Nació’ i al qual ha tingut accés l’ACN, el signen la vicepresidenta, Laura Vilagrà; els consellers Roger Torrent, Ester Capella, David Mascort, Meritxell Serret i Manel Balcells; Sergi Sabrià; Teresa Jordà, Ernest Maragall; Joan Puigcercós, Ernest Benach, Alba Vergés, Marina Llansana i diversos diputats, senadors i quadres territorials actuals.

El manifest es publica just un mes després de l’executiva extraordinària que va acabar amb l’anunci del president d’ERC, Oriol Junqueras, de dimitir -temporalment- del càrrec, i de Marta Rovira, que va explicar que deixaria la secretaria general després del congrés del 30 de novembre. Aleshores tan sols havien passat dos dies des que el president de la Generalitat, Pere Aragonès -ja en funcions- anunciava que abandonaria la primera línia política, l’endemà de les eleccions al Parlament del 12 de maig.

També el signen altres personalitats d’ERC com Xavier Vendrell, Joan Manuel Tresserras, Marta Cid, Oriol Amorós, Joan Ridao o Josep Maria Reniu; 14 alcaldes i alcaldesses com Lluís Puig, Alba Pérez, Marc Aloy, Carlos Brull, Marc Candela, Núria Casanovas, Josep Casasses, Agustí Comas, Enric Forcada, Eloi Hernàndez, Nil Papiol, Sandra Marco, Jordi Parent, o Jordi Verdú. Així com el tinent d’alcalde a Girona, Quim Ayats, o el regidor d’ERC a Barcelona, Jordi Castellana. També hi consten desenes de regidors i l’exalcalde Pau Ricomà.

El text publicat aquest diumenge constata que el país “ha canviat”. I que, per això, la reflexió “profunda” i l’entrada “d’aire fresc” a ERC són “imprescindibles”. Els signants consideren que el congrés del 30 de novembre és una “finestra d’oportunitat” per culminar “revisió” que el partit té la “responsabilitat històrica” d’entomar per liderar el rearmament estratègic de l’independentisme i el catalanisme sobiranista republicà de base popular, tal com defensen.

Tot seguit, el text apunta un dels conceptes que ja havia utilitzat Rovira quan defensava una “transició tranquil·la”. El manifest defensa que és “imperatiu” repensar i modernitzar l’organització per enfortir-la. “Una indefugible transició interna tranquil·la ha de ser la llavor per a un nou impuls per esbossar un futur immediat guanyador. Amb generositat, obertura i voluntat inclusiva i no excloent. Amb unitat interna i comptant amb l’enorme capital polític acumulat els últims anys”, continua el text.

El manifest que signen uns 300 militants d’ERC també consideren “urgent” entomar una renovació política que, a partir del testimoni de les “victòries ideològiques” empeses per ERC, condueixi a nous consensos socials amplis per a l’exercici del dret a l’autodeterminació. Per això, els signants afegeixen que Esquerra ha de liderar els espais de reflexió estratègica per posar-la al servei del conjunt del moviment independentista i de la resolució democràtica del conflicte polític amb l’Estat mitjançant la negociació i el referèndum.

Caldrà veure a partir d’ara com es posicionen respecte al manifest figures com la pròpia Rovira o el president Aragonès.

Pugna interna

Junqueras va oficialitzar la seva dimissió temporal com a president d’ERC dilluns passat. Des d’aleshores, Rovira assumeix les funcions de la presidència del partit, fins al congrés del 30 de novembre, on ella deixarà el càrrec. Junqueras, al seu torn, es veu amb força per presentar-se a la reelecció a la presidència. De fet, també aspira a ser cap de llista gràcies a l’amnistia, un cop torni a estar habilitat. Aquesta pugna per qui liderarà ERC a partir del desembre ha provocat múltiples moviments les últimes setmanes, que interfereixen tant en les negociacions per la investidura del proper president del Govern, com en la governabilitat de Barcelona.

D’una banda, Junqueras es veu amb força per presentar-se a la reelecció en el congrés del 30 de novembre. Ara es dedica a buscar “l’aval renovat” de les bases republicanes, no renuncia “a res”, i dona per fet que es presentarà a la reelecció per presidir ERC. La seva dimissió és, doncs, només temporal, perquè està “disposat” a ajudar el partit “tant com sigui possible”. Si creu que té un “aval explícit i renovat” de les bases, Junqueras es presentarà a la reelecció al Congrés Nacional del 30 de novembre.

Junqueras, a més, entén que tant Aragonès com Rovira vulguin apartar-se, i que d’alguna manera són “coherents” si ho fan. D’una banda, pels mals resultats d’Aragonès el 12-M i, de l’altra, perquè Junqueras sí que veu Rovira corresponsable del desgast dels últims anys, perquè ha donat sempre suport al president de la Generalitat, ara en funcions. En canvi, en aquest context, Junqueras no se sent pas responsable ni dels èxits ni tampoc dels fracassos del mandat d’Aragonès. De fet, el president del partit considera que no ha format part de cap de les decisions que s’han pres a Palau, inclosa la d’avançar les eleccions catalanes. Però tampoc d’altres decisions internes del partit, com ara els noms de l’executiva actual o de les llistes electorals.

Aquesta visió xoca amb el que explica el sector més proper a Rovira i Aragonès. Aquest entorn desaprova que Junqueras imposés i vetés alguns noms a les llistes del 12-M, inclòs el d’algun conseller que Aragonès volia incloure en la seva candidatura. Que, fins i tot, Junqueras hagi estat “criticant i desautoritzant” el cap de llista i president de la Generalitat en diverses trobades els últims mesos, també durant la campanya de les catalanes. O que Junqueras acusés reiteradament dirigents -i treballadors- del partit d’intentar-lo invisibilitzar als mitjans.

Junqueristes i roviristes

No se sap encara qui liderarà la nova etapa d’ERC. Només que Rovira no hi vol tenir cap càrrec. Però els dos equips del taulell d’escacs estan ja força situats. A l’equip de Junqueras hi ha un nucli reduït pel que fa a quantitat, però amb cert pes a l’estructura d’ERC, com Pau Morales (secretari d’organització) o Juli Fernàndez (secretari general adjunt). També compta amb el portaveu a Madrid, Gabriel Rufián, o el diputat Joan Capdevila; el negociador Oriol López; el conseller Joan Ignasi Elena; el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó; càrrecs locals com Eva Baró (Barcelona) o Carles Comes Marco (Lleida).

De la seva banda, Rovira compta amb noms de confiança com el mateix Aragonès -tot i que vol deixar la “primera línia política”-, o càrrecs del Govern com Laura Vilagrà, Ester Capella, Roger Torrent, Tània Verge o Sergi Sabrià. S’hi poden sumar figures més de l’entorn d’Aragonès, com Carles Campuzano, Núria Cuenca, Natàlia Garriga o Natàlia Mas. A banda de Palau, el ‘rovirisme’ també compta amb figures clau a l’estructura del partit com l’adjunta a la secretaria general i portaveu, Marta Vilalta; o la també portaveu Raquel Sans. Al Parlament destaca la figura de Josep Maria Jové, president del grup l’última legislatura. De peons hi ha noms destacats com Laura Vilaret o la portaveu a Madrid, Teresa Jordà. Així com l’exconsellera i presa indultada Dolors Bassa, o l’expresidenta del Parlament i exlíder de l’ANC, Carme Forcadell.

Adrià Torres Redacció