Dos anys després del 28-M: 40 ajuntaments experimenten canvis en els dos primers anys de mandat

Mocions de censura reeixides

Els municipis que han canviat de govern a través d’una moció de censura són petits. Destaca el cas de Ribera d’Ondana (Segarra), de només 450 habitants, on s’han aprovat dues mocions de censura des de les eleccions municipals del 2023. El desembre de 2024 l’ajuntament va votar la segona moció censura del mandat i Francesc Sabanés (PSC) va recuperar l’alcaldia que va perdre al març contra Elisabet Jové (abans d’Acord Municipal). Sabanés ja va ser alcalde durant uns mesos, a la primera part del mandat, fins que va ser apartat del càrrec per una moció de censura presentada per Elisabet Jové (ERC), amb el suport del regidor d’Aliança Catalana, Albert Puig.

A Setcases (Ripollès) hi ha hagut tres mocions de censura en 8 anys. L’última, el març del 2025, contra el llavors alcalde Joan Casadevall. Ara el batlle és Francesc Marcer, que ha rebut el suport de dues regidores. Es dona el cas que a Setcases només hi ha cinc regidors, tots ells d’una llista vinculada a ERC (F+X Setcases).

A Vilassar de Mar (Maresme), la regidora de la coalició municipalista de Comuns i CUP (Babord), Elena López, és la nova alcaldessa del municipi, després de prosperar la moció de censura contra Laura Martínez, de Junts.

En canvi, a Santa Eugènia de Berga (Osona), Xevi Fernández (Junts) ha assumit el càrrec d’alcalde en substitució de Cristian Parras (ERC). Fernández ja va ser alcalde en l’anterior legislatura.

Els Pallaresos (Tarragonès) ha canviat d’alcalde després que prosperi la moció de censura impulsada per SOM i PSC. SOM Pallaresos (ERC) i PSC van fer fora Independents per Pallaresos – FIC (l’alcalde era l’independent Xaver Marcos). Ara hi ha PSC (Jordi Sans), i està previst que SOM agafi el relleu al tram final del mandat.

Al municipi de Puigverd de Lleida (Segrià), es va aprovar una moció de censura el juliol del 2024 per fer fora l’alcalde, Josep Solsona (Junts), investigat per suposats maltractaments en l’àmbit familiar. El va rellevar Úrsula Barrufet, també de Junts. La causa contra l’exalcalde va quedar arxivada, però no ha recuperat el càrrec.

A Guils de Cerdanya (Cerdanya), Yolanda Mendo (Junts) va assumir l’alcaldia el març del 2024 arran d’una moció de censura contra l’anterior alcalde Toni Trilles (UnimGuils, llista vinculada a ERC), a qui acusa de mala gestió.

I a Espinelves (Osona), es va produir un canvi a l’alcaldia a l’octubre del 2023 quan Antoni Tanyà (Junts) assumia el càrrec en substitució de Joan Montserrat (EpF, una llista adherida a ERC). Dos dels regidors que van donar suport a Tanyà anaven abans amb Montserrat.

Intent fallit a Ripoll

Els dos primers anys del mandat municipal també han estat marcats per un intent fallit de canvi de govern a Ripoll (Ripollès) per desbancar l’alcaldessa i líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols. La presidenta del partit independentista d’extrema dreta va perdre la qüestió de confiança després de no tenir prou suports per aprovar els pressupostos. Això va activar un compte enrere de 30 dies per pactar una majoria alternativa, que va fracassar. Junts va descartar sumar-se a una moció de censura amb ERC, PSC i CUP en veure “inviable” un govern alternatiu i per no fer créixer el “victimisme” d’Orriols.

23 mocions de censura en l’anterior mandat municipal

23 municipis catalans van viure en la legislatura passada, del 2019 al 2023, una moció de censura per provocar un canvi a l’alcaldia, segons va comptabilitzar l’ACN. I en la meitat d’aquests casos, 12, es va fer fora ERC del capdavant del consistori. Els republicans van guanyar 5 alcaldies per aquest mateix mecanisme.

Illa fitxa alcaldes socialistes històrics

Set batlles socialistes, principalment de l’àrea metropolitana, han renunciat per ocupar un càrrec al govern d’Illa, que es va constituir l’agost del 2024. Núria Parlon renuncia a l’alcaldia de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), després de 14 anys al càrrec, per ser consellera d’Interior. Eva Menor també deixa l’alcaldia de Badia del Vallès (Vallès Occidental) després de 15 anys per ser consellera d’Igualtat i Feminisme. Altres renúncies amb un llarg bagatge municipal són la de Pilar Díaz que, després de 18 anys a l’alcaldia d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), deixa el càrrec per ser delegada de la Generalitat a Barcelona. Els mateixos passos que segueix la històrica alcaldessa socialista de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), Núria Marín, que plega després d’un mandat de 16 anys i, tres mesos després, ocupa el càrrec de delegada de la Generalitat a Madrid.

Carles Ruiz renuncia després de 19 anys com a alcalde de Viladecans (Baix Llobregat) i passa a ser el president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC); l’alcalde de Pineda durant 18 anys, Xavier Amor, deixa el càrrec per ser nomenat secretari de governs locals del Govern d’Illa; Juli Fernández marxa de l’alcaldia de Palafrugell (Baix Empordà) per ocupar el càrrec de secretari d’Economia i Finances de la Generalitat; i Eduard Rivas s’acomiada de l’alcaldia d’Esparreguera (Baix Llobregat) després de ser nomenat cap de gabinet del Govern.

L’agost del 2024, Sílvia Paneque deixa de ser regidora i cap de l’oposició a l’Ajuntament de Girona per ser consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. També exerceix de portaveu del Govern.

Hi ha altres casos de renúncies per centrar-se en un càrrec electe. La socialista Abigail Garrido plega després de 9 anys com a alcaldessa de Sant Pere de Ribes (Garraf) per ser senadora. José Ignacio Aparicio va deixar l’alcaldia de Cervelló (Baix Llobregat) després de ser elegit diputat del PSC al Parlament; i el desembre del 2024 l’alcalde del Prat de Llobregat (Baix Llobregat) Lluís Mijoler plega després d’un mandat i mig per ser centrar-se en la seva feina de diputat dels Comuns al Parlament. La fins llavors regidora d’Urbanisme i Habitatge, Alba Bou, també dels Comuns, li agafa el relleu.

Altres canvis per motius diversos

En una desena de municipis més hi ha hagut canvis a l’alcaldia o als pactes municipals per diversos motius. A Castellar del Vallès, al Vallès Occidental, Ignasi Giménez (PSC) renuncia com a alcalde després de 17 anys per motius personals. A Cambrils (Baix Camp), Alfredo Clúa (PSC) ha deixat el càrrec i s’ha format una nova majoria: Oliver Klein (NMC) torna a ser alcalde de Cambrils amb els suports de PSC i PP. Pep Berga (Junts) abandona l’alcaldia d’Olot (Garrotxa) després de sis anys per “deixar pas a noves maneres de fer” i l’ha substituït Agustí Arbós, també de Junts.

Salvador Balliu (Junts) ha plegat d’alcalde de Caldes de Malavella (Selva) i ha abandonat la política després de 26 anys perquè considera que és “moment de tancar etapa”. A Sant Julià de Ramis (Gironès), l’alcalde Marc Puigtió va deixar el càrrec l’1 d’octubre del 2024 i el va substituir Marc Sayols. Puigtió és l’artífex de Moviment Gironí, que es vol presentar a les pròximes eleccions municipals del 2027 a Girona amb ell com a cap de llista.

En un municipi de només 170 habitants de les Garrigues, el Cogul, es vota per llistes obertes. A principis d’abril del 2025 l’alcaldessa Maria Àngels Julià (El Cogul-Per tu) dimiteix per motius personals i la substitueix com a regidora Núria Civit, membre de la llista de Junts. Això fa que al municipi hi hagi majoria de regidors de Junts, però així i tot la nova alcaldessa és Romina León, de la formació municipalista El Cogul-Per Tu.

A Vinebre (Ribera d’Ebre), l’alcaldessa de Projecte Vinebre-AM Teresa Viña va deixar el càrrec per raons “personals” el juny de 2024 i l’ha substituït des de llavors Sandra Rico, també de Projecte per Vinebre-AM.

A Corbera d’Ebre (Terra Alta), Sebastià Fixarch (Sumem per Corbera – Acord Municipal) va trencar amb Junts per Corbera d’Ebre, grup amb el qual comparteix el govern municipal, el febrer de 2025. Van arribar a un nou acord amb Entesa per Corbera per repartir-se l’alcaldia dos anys cadascun i, a curt termini, està previst que Antonio Álvarez sigui el nou alcalde.

A Palamós (Baix Empordà) es va produir l’octubre del 2024 un trencament del pacte del govern municipal. Junts surt del pacte per desavinences i deixa ERC i PSC en minoria. Així i tot es manté Lluís Puig (ERC) com a alcalde del municipi.

També s’ha produït la mateixa situació a Santa Coloma de Farners (Selva). Independents de la Selva (IdS) va abandonar el pacte amb Junts el 19 de desembre del 2023 i va deixar el govern en minoria. Es manté la mateixa alcaldessa Carme Salamaña, de Junts.

I encara a comarques gironines, Lloret de Mar (Selva) també ha viscut una situació anàloga. A principis de juliol del 2024, els quatre regidors de Junts van sortir de govern per desavinences amb l’alcalde, el socialista Adrià Lamelas, i van deixar-lo en minoria (amb set regidors del PSC i un d’En Comú Podem).

Junts ha trencat el pacte de govern amb el PSC a Manlleu per “manca de confiança mútua”. El juntaire Arnau Rovira manté l’alcaldia amb una minoria de 8 dels 21 regidors del consistori. El govern de coalició de Junts i el PSC va començar a funcionar arran de les eleccions municipals del 2023, després de vint anys de govern d’ERC al segon municipi de la comarca d’Osona.

I a Almacelles (Segrià), recentment l’alcalde Joan Bosch (Amunt Almacelles-Ara Pacte Local) ha anunciat la seva dimissió al·legant “dificultats creixents per poder tirar endavant una gestió de govern eficaç”. Al setembre, Bosch va fer fora del govern als dos regidors dels Comuns i va deixar el govern en minoria amb ERC. Encara no s’ha elegit la persona que el substituirà i els republicans han mantingut les primeres reunions amb la resta de grups de l’oposició per mirar d’articular un nou govern.

Relleus pactats fruit d’acord municipals

A una desena de municipis està previst que, a curt termini, hi hagi canvis a l’alcaldia fruit d’acords a l’inici del mandat. Per exemple, a Alcarràs (Segrià). L’alcalde Gerard Companys (Junts) passarà el relleu a Jordi Castany (ERC) en un ple que se celebrarà el 15 de juny, arran d’un acord per repartir-se l’alcaldia durant 2 anys cadascun. A Puigcerdà (Cerdanya), Junts per Puigcerdà i Futur per Puigcerdà formen un govern de coalició. Jordi Gassió (Junts) n’és l’alcalde fins al juny del 2025, quan està previst que li agafi el relleu Francesc Armengol (Futur de Puigcerdà) fins al final de la legislatura.

Al poble de 320 habitants de Salàs de Pallars (Pallars Jussà), l’alcalde Jaume Solé (Amunt Salàs) passarà el relleu al juny a Toni Millet, cap de llista dels republicans i actual tinent d’alcaldia.

El mateix està previst a Montblanc (Conca de Barberà), on Marc Vinya (Junts) substituirà l’alcalde dels dos primers anys de legislatura Oriol Pallisó (ERC). A Torredembarra (Tarragonès), també ERC agafa el relleu a l’alcaldia amb Raül Garcia, que substitueix Vale Pino (PSC).

A Prades (Baix Camp) ja han fet el canvi previst. El primer any de legislatura va exercir d’alcalde Llorenç Torruella (PSC) i des de l’any passat té l’alcaldia Lídia Bargas (Junts).

Altres canvis previstos són a Santa Bàrbara (Montsià), on Antonio Ollés (Junts) li passarà la vara a Josep Lluís Gimeno (ERC) coincidint amb l’equador del mandat. I a la comarca del Maresme hi ha dos municipis, Tiana i Caldes d’Estrac, en què també hi haurà relleu a l’alcaldia fruit dels pactes de govern. Albert Batlle (Gent d’Estrac) cedirà el càrrec a Elisabeth Segura (Junts). A Teià es va acordar l’alternança entre Gemma Rosell (Gent de Teià) i Èrica Busto (Compromís amb Teià-ERC), que tancarà el mandat.

Barcelona i Tarragona, continuen el mandat amb governs en solitari i minoria

Tant a Barcelona com a Tarragona en els últims mesos ha planat la possibilitat de nous pactes de govern que, al final, s’han descartat. A la capital catalana, el PSC i ERC van arribar fa poc més d’un any a un preacord que obria les portes a l’entrada dels republicans al govern municipal i des de llavors hi ha hagut entesa entre les dues formacions. Tanmateix, el congrés d’ERC Barcelona que havia de decidir amb una consulta si el partit entrava al govern de Jaume Collboni convocat el juny del 2024 es va suspendre i la votació es va ajornar a l’espera que el partit es reconfigurés. Un any més tard i coincidint amb l’equador del mandat, ERC ha descartat definitivament formar un govern de coalició i prefereix centrar-se en les eleccions municipals del 2027.

Al seu torn, l’alcalde Jaume Collboni -amb només 10 regidors- ha reconfigurat el seu govern un cop constatat que seguirà en solitari. Els canvis anunciats recentment incorporen una cinquena tinència d’alcaldia i tres comissionats nous, un dels quals un Comissionat per la llengua. L’executiu socialista i els republicans han acordat, en paral·lel, que d’aquí a finals de mandat impulsaran estructures de seguiment dels pactes assolits després de descartar finalment ser socis de govern.

I a Tarragona, Junts ha decidit recentment no entrar al govern municipal amb el PSC. Argumenten que, tot i l’entesa amb els socialistes, no podrien garantir l’estabilitat de l’executiu, ja que els dos partits no tindrien la majoria absoluta. I també han fet referència a “discrepàncies” amb el PSC en l’àmbit nacional. Així doncs, l’alcalde Rubén Viñuales seguirà governant en solitari el queda de mandat municipal.

Aquesta mateixa setmana, la regidora Elvira Vidal ha deixat el grup municipal de Junts a Tarragona per “desavinences” amb el número u, Jordi Sendra, que li ha reclamat que deixi l’acta de regidora “per un principi mínim democràtic”.