Recuperar el terreny perdut

El resultat de les eleccions europees situa al Vell Continent en el context més reaccionari des de la II Guerra Mundial. Davant aquest panorama, amb una socialdemocràcia que porta dècades sense un rumb ideològic clar i amb una dreta que ja no fa escarafalls de pactar amb extremismes retrògrads, les esquerres transformadores no poden permetre’s el luxe de continuar dirigint les seves escomeses cap a formacions situades en el mateix espai ideològic.

Des d’aquesta òptica, a escala estatal es fa precís la reconciliació del conjunt de forces que componen Sumar i Podemos. Al llarg d’aquesta campanya ha quedat clar, tant en els debats, com en les entrevistes, que les discrepàncies entre totes dues formacions no són programàtiques ni procedimentals. Atès que ideològicament a penes hi ha divergències, anar per separat en futures conteses serà irresponsable.

Mesurades les forces en unes eleccions amb un sistema electoral de circumscripció que no penalitza l’atomització, ha arribat el moment de deixar enrere picabaralles, egos i personalismes per a tornar a bastir ponts. Toca treballar per a crear un front ampli capaç de forjar una alternativa viable i esperançadora que sàpiga frenar els desafiaments dels discursos de l’odi, el neofeixisme i les polítiques reaccionàries.

És evident que promoure un nou procés d’unitat no estarà exempt de desafiaments. No obstant això, no podem permetre que diferències personals posin en risc la possibilitat de forjar un projecte unitari capaç de treballar, de manera més efectiva, per una societat igualitària, justa i pròspera.

Separats, enfadats i focalitzant els nostres esforços en la direcció que no toca, difícilment podrem reintroduir un nou marc de significació que disputi a l’actual. Des de la fraternitat, en canvi, sí que és possible frenar l’ona reaccionària que proposa la internacional ultradretana. Usant les eines adequades poden crear-se nous significants culturals i noves realitats materials capaces de trencar amb el discurs i les pràctiques hegemòniques vigents.

Des del pla material la resposta passa ineludiblement per conquistar més justícia social. Només amb una veritable agenda progressista que garanteixi l’accés a un habitatge digne, una ocupació estable i uns serveis públics de qualitat podrem dissipar el discurs de la por a l’ocupació, la immigració o la inseguretat ciutadana.

Però canviar les condicions existencials de la ciutadania no serà suficient si no s’acompanya de la construcció d’un nou marc comunicatiu que planti cara a les fake news. La realitat no sols es construeix en el pla material. Per això cal disputar la batalla cultural trepitjant més carrer i emprant els canals que usa la població per a informar-se. Només així podrem incidir en la seva opinió i en la seva manera d’entendre la vida. L’extrema dreta, coneixedora d’aquesta realitat, usa amb cientificitat les xarxes socials. Construeix amb mestratge nous significants que, a mesura que penetren en la ciutadania, esdevenen reals en les seves conseqüències.

Mentre que en el segle XX els estats d’opinió es conformaven a través del boca a boca i sota l’influx dels mitjans de comunicació de masses, la societat del primer quart de segle XXI està absolutament mediatitzada pel que surti en les xarxes socials. Saber transmetre a través de reels com ho fan influencers i tiktokers és condició necessària, que no suficient, per a disputar la partida per l’hegemonia cultural a l’extrema dreta.

Si som capaços d’evidenciar que el Canadà és més segur que els Estats Units per ser un país socialment més just i igualitari, malgrat tenir menys policies per habitant. O que Països Baixos té menys ocupació il·legal que la mitjana europea, no per posseir un marc legislatiu més punitiu, sinó per tenir un percentatge més elevat d’habitatge social. Si podem transmetre missatges d’aquest tipus usant els canals, codis i formats que consumeix la societat, podrem crear nous marcs de realitat capaços de trencar els esquemes que s’han anat instal·lant en els imaginaris col·lectius a través de les fake news i l’estratègia comunicativa de les forces reaccionàries.

Així, treballant des de la fraternitat, al rebuf de la dialèctica de les idees i les condicions materials, podrem recuperar el terreny perdut.