Junts… Contra els llops?

Immersos, com estem, per tants impactes que ens bombardegen el mòbil o les  nostres xarxes socials ha passat quasi desapercebuda una informació que, al meu parer, té una transcendència més enllà de la seva literalitat. 

Em refereixo a la votació al Congrés que ha obert la porta a permetre la caça dels llops al nostre país. Vull recordar que el llop ibèric és una espècie protegida que, a més, col·labora a l’equilibri ecològic del nostre medi natural. O sigui, que estem davant d’un pas enrere en la defensa de la biodiversitat que una societat madura i democràtica ha de tenir. 

Però el més sorprenent és que no només Vox i PP hagin votat a favor d’aquesta mesura regressiva (en certa manera són coherents amb el seu historial polític en matèria mediambiental que és ultraconservador), el que és inexplicable és que Junts per Catalunya, una formació que es vanta de tenir uns principis ambientals i progressistes “inqüestionables” hagi sumat, altre cop, els seus vots al del tàndem de la dreta-extrema dreta per aprovar aquesta iniciativa.

I no només és incomprensible perquè ja comença a ser habitual l’entesa Vox-PP-Junts al Congrés per tombar les polítiques socials del Govern de progrés del president Pedro Sánchez, sinó perquè a Catalunya aquesta decisió inversemblant, senzillament, no l’ha entès ningú (començant per molts votants de Junts). 

Com a secretària de defensa animal del PSC torno a recordar que el llop ibèric té una presència molt precària a Catalunya, reclòs a determinades zones del Pirineu, i que corre un risc real de desaparèixer del país. Per tant em pregunto, que guanya Junts amb la decisió que ha pres? En conseqüència, també em pregunto, que guanya Catalunya en termes de defensa de la seva fauna salvatge, de l’equilibri ecològic i de la necessària protecció de la natura que, suposadament, diu defensar Junts? Resposta: res. 

Crec que han comès un error polític que, humilment, però amb determinació, els animo a corregir. Ja n’hi ha prou de jugar al tacticisme de curta volada per justificar votacions que no comprèn ningú. En aquest cas els llops no poden ser moneda de canvi de la política del senyor Puigdemont d’anar “advertint” al Govern del president Pedro Sánchez de “tombar-lo” si no accepta les seves exigències. No pot ser. Igual com no era admissible votar en contra de l’augment de les pensions per “alertar” de no-sé-què. La vida de la gent i el necessari respecte del medi natural que volem deixar als nostres fills i filles mereix que es tracti a la ciutadania amb respecte i al comú dels mortals com a persones adultes. No estem en un mercat fenici on tots es compra i es ven; o bé votes un dia en contra de l’augment de les pensions per votar la setmana següent a favor perquè així demostres que “et plantes” quan et convé. 

Deia el president Tarradellas, amb tota la raó, que la política ha de servir per millorar la vida dels catalans i catalanes a peu de carrer. De manera clara i efectiva, sense brindis al sol ni “plans secrets” que acaben com acaben. 

A Catalunya hi ha un ampli consens, quasi una unanimitat social, en què cal preservar al llop ibèric dins de la nostra fauna salvatge. Per què, doncs, aquesta decisió incomprensible de sumar els vots de Junts als del Vox-PP per permetre la caça dels pocs exemplars que queden al país? 

Catalunya ha demostrat en el decurs de la seva història un gran respecte al seu medi natural, a la necessària coexistència entre persones i animals, a la muntanya i a tot el que significa a nivell de pluralisme d’hàbitats naturals. Quan Junts vota a favor de caçar els llops ibèrics i suma els seus sufragis amb els seus nous socis de Vox i PP (fet que ja comença a ser habitual al Congrés com recorda darrerament el portaveu d’ERC) vota en contra d’aquesta identitat tan catalana. I no hi ha “advertència” al president Pedro Sánchez que pugui justificar-ho…

Ni més, ni menys.