La cultura com a servei públic essencial

La cultura és molt més que una simple forma d’entreteniment; és un element fonamental del desenvolupament humà i social. En primer lloc, la cultura contribueix a la formació de la identitat individual i col·lectiva. Les expressions culturals, com la música, la literatura, el teatre, el cinema, i les arts plàstiques, permeten a les persones connectar amb la seva història, tradicions i valors, així com amb altres cultures, fomentant així el respecte i la comprensió mútua. La cultura conforma la part essencial d’allò que som com a col·lectiu, ens defineix en un NOSALTRES.

Més enllà d’aquesta identitat comunitària, d’aquest sentiment nacional que ens configura una cultura comuna, també ens basteix un sentiment de pertinença comunitària de caire local que, particularment als municipis més petits, és imprescindible i configura un escenari de cures mútues. Especialment en aquests petits pobles, que són els més nombrosos a la nostra demarcació, la funció d’arrelament al territori que fa la cultura esdevé un element a potenciar també des de les administracions supramunicipals.

A més, la cultura és un motor econòmic significatiu. Les indústries culturals i creatives generen ocupació i riquesa, contribuint al desenvolupament econòmic dels territoris. La inversió en cultura no només beneficia els artistes i professionals del sector, sinó que també té un efecte multiplicador en altres sectors, com el turisme, l’educació i els serveis.

La cultura, en definitiva és un servei públic que ha tenir la consideració d’essencial. Això implica que l’administració ha de garantir l’accés universal a la cultura, sense exclusions de cap tipus, ni per edat, ni condició econòmica ni tampoc per ubicació geogràfica. Així com la salut, l’educació i la seguretat són serveis públics essencials, la cultura també ha de ser considerada com a tal. Així doncs les administracions, i per tant també la Diputació de Lleida, té un paper crucial en el desenvolupament i la promoció cultural. 

Aquesta activitat cultural s’ha de configurar en un doble camí. Per una banda amb l’estructuració d’un sistema de subvencions que garanteixi l’accés universal a la cultura, alhora que permeti el desenvolupament dels projectes artístics de tots els àmbits. I també és imprescindible un paper actiu per part de l’administració de manera que es fomentin aquells aspectes més minoritaris, ja sigui per la disciplina o l’estil i garantint que arribin arreu del territori, sense discriminació cap a la ciutadania que no viu als grans nuclis urbans.

Això inclou la creació i suport d’infraestructures culturals, la promoció d’activitats culturals diverses i accessibles per a tothom. També inclou, evidentment, col·laborar amb els diferents productors i programadors culturals de manera que es garanteixi que aquests professionals puguin desenvolupar el seu treball amb una certa garantia de sostenibilitat econòmica. 

La cultura no ha de ser un luxe reservat per a uns pocs, sinó un dret accessible per a tots. Així, l’administració ha de garantir que la programació cultural inclogui esdeveniments gratuïts o a preus assequibles, assegurant-se que cap ciutadà quedi exclòs per motius econòmics i exercint un paper de reequilibri territorial de manera que qualsevol ciutadà pugui gaudir de la cultura independentment d’on visqui.

La programació cultural des de l’administració requereix un esforç addicional a l’haver-se de fer mitjançant una norma de procediment i contractació que no està específicament pensada per a unes activitats que sovint són particulars. Això requereix una major previsió, planificació i una execució coordinada per part de les institucions públiques per tal de donar compliment a tots els requeriments normatius que permetin finalment l’execució dels diferents programes i activitats.

En conclusió, la cultura ha de ser considerada com un servei públic essencial, amb un accés universal garantit per les administracions públiques. La Diputació de Lleida, mitjançant l’Institut d’Estudis Ilerdencs, té com a funció col·laborar tant amb les administracions locals, com amb els productors culturals, artistes i també entitats culturals privades per assegurar aquesta riquesa cultural i perquè arribi a tota la ciutadania com a eina per promoure una societat més inclusiva, diversa i cohesionada; en definitiva, una societat més lliure. I aquesta finalitat la complirem tant participant i ajudant als diferents projectes culturals programats, com participant amb una programació pròpia que permeti incidir en aquells aspectes que es consideren importants i que, tal vegada, quedarien sense resposta si no s’apliqués la responsabilitat d’implementar les polítiques públiques que totes les administracions tenim.

Andreu Vàzquez Romero, director de l’IEI