Cadena perpètua per la mare que va deixar sola la seva filla de 16 mesos per marxar de vacances

Una història esfereïdora d’una mare desnaturalitzada que va acabar tràgicament per la seva filla de tan sols 16 mesos. La nena va acabar morint d’inanició després que es va quedar sola a casa durant 10 dies mentre la seva mare es prenia unes vacances.

Aquesta dona, va ser condemnada aquest dilluns a passar la resta de la seva vida a la presó sense possibilitat de llibertat condicional.

Kristel Candelario, de 32 anys, es va declarar culpable el mes passat d’homicidi amb agreujants i de posar en risc un menor com a part d’un acord de culpabilitat amb la fiscalia del comtat de Cuyahoga, a Ohio, Estats Units, que va desestimar dos càrrecs d’homicidi i un més d’agressió agreujada.

Durant el judici s’ha demostrat que Candelario va deixar la seva filla, Jailyn, a la seva residència de Cleveland i se’n va anar de vacances a Detroit i Puerto Rico el juny del 2023.

Va tornar a casa 10 dies més tard, i quan es va adonar que la nena no respirava va trucar al nombre d’emergències 911. Els socorristes van descobrir que la menor estava “sumament deshidratada” i poc temps després la van declarar morta.

MORIR DE FAM I SET

L’informe de la necròpsia de l’oficina forense del comtat de Cuyahoga va determinar que la criatura va morir de gana i deshidratació severa.

El jutge del Tribunal de Litigis Ordinaris del comtat, Brendan Sheehan, va dir a Candelario que havia comès “la traïció màxima” en deixar la seva filla sola i sense menjar.

“Així com no va permetre que Jailyn sortís del seu confinament, vostè també ha de romandre la resta de la vida en una cel·la privada de la seva llibertat”, va declarar Sheehan. “L’única diferència serà que almenys a la presó li donaran el menjar i els líquids que vostè li va negar”.

Candelario, que ha bregat amb depressió i problemes mentals, va dir que cada dia resa per rebre el perdó.

“Tinc tant de dolor per la mort del meu nadó, Jailyn”, va assenyalar. “Em dol tant tot el que va passar. No intento justificar els meus actes, però ningú sap què estava patint i pel que estava passant. Déu i la meva filla m’han perdonat”.