Horts voluntaris al Pallars Sobirà i l’Alt Urgell per recuperar i conservar varietats tradicionals

La proposta va permetre recopilar plantes i llavors de les diverses varietats tradicionals, per tal de poder-les conservar en un banc de llavors, multiplicar-les en horts col·laboradors i, posteriorment, poder-les redistribuir pel territori perquè siguin cultivades i consumides amb regularitat.

Oriol Grau és una de les persones que ha posat a disposició d’aquest projecte el seu hort. Grau ha explicat que la seva tasca consistirà a plantar les varietats que el col·lectiu Eixarcolant li faciliti i fer que es multipliquin per aconseguir el número més gran de llavors. Tot, amb la idea de salvaguardar espècies autòctones i tradicionals i fer que altres persones les incorporin també als seus horts.

Per Grau és “molt interessant” poder conservar aquest llegat que s’ha anat forjant durant dècades i contribuir a evitar que acabi desapareixent. Grau ha destacat que les plantes i llavors que cultivaran han estat seleccionades per la seva bona adaptació al territori. Per aquest pallarès és una manera de contribuir a guanyar en “sobirania alimentaria i agrícola”.

Entre els objectius del Parc Natural de l’Alt Pirineu hi ha la conservació del llegat cultural i natural. Marc Garriga, director del Parc Natural, ha explicat que un objectiu també és la conservació de l’anomenada “biodiversitat cultivada”. Es tracta de totes aquelles plantes que s’han anat adaptant al territori fruit del treball de moltes generacions. Garriga ha explicat que aquest patrimoni “està a punt de perdre’s” perquè les persones que l’estan mantenint són grans i cada cop són menys. És per això que ara urgeix fer el banc de llavors i la seva multiplicació.

La fase final d’aquest projecte és la comercialització. Jana Peters, del col·lectiu Eixarcolant, ha explicat que esperen que, d’aquí a un any o dos, tothom que ho vulgui de l’Alt Pirineu pugui plantar, aquestes varietats tradicionals i tan ben adaptades al territori, als seu hort o jardí.

‘Padrina, ens expliques l’Alt Pirineu?’

Paral·lelament a la recerca de llavors de varietats tradicionals s’ha editat el conte infantil ‘Padrina, ens expliques l’Alt Pirineu?’. Aquest llibre il·lustra de forma amena com era la vida dels padrins i padrines quan eren petits, a mitjans del segle XX, així com l’activitat tradicional agroramadera d’aleshores, fent especial menció a la biodiversitat cultivada.

Del recull de varietats tradicionals, s’ha fet una selecció de 30, corresponents a algunes de les varietats més característiques de l’Alt Pirineu i amb més potencial de ser emprades en l’actualitat, i se n’ha editat també una guia.

Posteriorment, es preveu editar un tercer llibre per mostrar com era la vida quotidiana des d’una perspectiva etnobotànica, estructurant la informació en els diferents espais en els quals transcorria: el poble, els horts, les terres, els prats i els boscos.